Potomania, el risc de veure aigua en exces

L’aigua es el principal component del cos humà, suposa entre el 55% i el 60%  del pes corporal total. Té funcions molt importants: constitueix el mitja en el que es dilueixen els líquids corporals ( sang, secrecions digestives, orina….) possibilita el transport de nutrients a les cèl·lules; ajuda a la digestió a diluir els nutrients dels aliments i contribueix a regular la temperatura corporal mitjançant l’evaporació per la pell. Quan l’aport de líquid es insuficient, l’organisme respon disminuint part de la eliminació per els ronyons, el que comporta una orina mes concentrada.

A l’hora de hidratar el nostre cos disposem de molts productes a part de l’aigua. Les diferencies entre elles son notables:

Sucs de fruites: aporta’n energia en forma de sucres procedents de la fruita (fructosa principalment), vitamines ( la C i carotenoides) i sals minerals (potassi). Els nèctars que s’obtenen a partir de fruites triturades solen tenir mes calories, ja que se’ls afegeix aigua, sucres i àcids de fruita. Cal vigilar la seva ingesta les persones que tinguin de controlar el seu pes o be les diabètiques.

Sucs de verdures: soles o combinades amb fruites, o caldos de verdures, per tal d’aprofitar les seves sals minerals.

Batuts de llet i fruites: Millor d’elaboració casolana ja que les comercials tenen mes calories degut al sucre afegit. Una alternativa molt saludable en aquest temps es l’orxata de xufla, que a banda de ser molt nutritiva, facilita la digestió i a combatre les fermentacions intestinals ja que conté uns enzims molt semblants a les del aparell digestiu.

Una persona necessita uns dos litres de líquid al dia que es poden obtenir no solsament de l’aigua sinó també dels aliments ingerits; el nostre cos a través dels ronyons s’encarrega de regular aquests líquids eliminant el sobrant.

En els temps que vivim, cercant sempre una figura esvelta, certa estatura…… es tendeix a beure aigua en excés (es coneix com a potomania)

Les causes entre d’altres poden ser:

• Enfermetats psiquiàtriques: trastorns de la personalitat, estructures caracterials histèriques i quadros delirants.
• Trastorns hipotalámics (allà hi ha el centre que regula la sed): traumatismes cranials o sarcoïdosis, alteració del osmoreceptor hipotalámic.
• Diabetes mellitus (sol tenir tres símptomes: polidípsia –excés de sed-, poliúria –excés de orina- i polifagia –excés de gana-).
• Enfermetats renals cròniques.
• Medicaments: uso de antiinflamatoris no esteroides, diürètics tiazídics, liti (que interfereixen en la funció renal), fàrmacs anticolinèrgics que donen sequetat de boca (neurolèptics, tricíclics…), etc.

Però aquest excès en el nostre cos porta que els minerals com ara el sodi, potassi i magnesi es dilueixin dins la sang, porta’n com a conseqüència cansament, calambres o pèrdua d’agilitat mental. Al no trobar els nivells adequats de sodi en sang el cervell altera el seu funcionament podent arribar a donar vòmits , mareig, mal de cap a banda d’un desequilibri mineral dins l’organisme. Aquest dèficit també modificarà el funcionament del ronyó.

Quan el nivell de sodi varia també ho fa el de potassi, per lo que es modifica el ritme cardíac, arribant en casos greus a atacs cardíacs per sorpresa, coma o algunes vegades mortals.

Elisabeth Fischer

Dipl. Herboristeria i Dietetica

Univ. València