Segons Informa El Punt Avui Quan Stuart Murdoch, el líder de Belle and Sebastian, va preguntar al públic del festival Porta Ferrada si tenia ganes de festa un dissabte a la nit devia estar pensant que cap al final del concert una vintena d’assistents acabarien ballant dalt de l’escenari al ritme de The boy with the arab strap fent-se selfies –fotògrafs privilegiats enmig de la banda– i encomanant a la resta, fins i tot a les grades més immobilistes, les ganes de ball i de bona sintonia. Una comunió entre cantant i públic que va tenir el seu moment àlgid quan Murdoch va demanar al grup espontani de cors i balls que endrecés els mòbils i ocupés els dits fent-los petar, acompanyant-lo en el ritme i en les veus al tram final de la cançó.

Disfrutant en el rol d’animador, en la cançó prèvia, She’s losing it, el cantant escocès havia baixat de l’escenari, com si això de ser etiquetats com una de les bandes paradigmes de l’indie, de so elegant, estil preciosista i veu melancòlica, els invalidés per demostrar força escènica amb tics de rock d’estadi. L’estètica de la Nouvelle Vague que els acompanya des que van irrompre el 1996 es va fer present amb les imatges de les portades dels discos, les quals formaven un collage immens, única escenografia darrere de la banda.

La nit havia començat amb la reivindicació dels orígens de la banda de Glasgow amb Song of Clyde, i de la sinuosa tornada de la cançó folk escocesa –en una transició fluïda i sense esforç– es va enllaçar amb l’arrencada instrumental potent de Judy is a dickslap. Fa quatre anys que Belle and Sebastian tenen orfes els seus seguidors de nou material i a l’espera del novè disc, que ha d’aparèixer a final d’any, el grup va fer un repàs a bona part dels seus èxits més coneguts, com ara I’m a cuckoo, Dog on wheels i Like Dylan in the movies. Tot un festival revival –“tocarem cançons antigues i no tan antigues”– i que es va fer curt per a la majoria; una hora i mitja escassa de concert i en la qual es van trobar a faltar altres himnes del grup, com ara Another sunny day. Fins i tot un sol bis, Me and the major tab, va semblar poc tenint en compte la connexió que s’havia mantingut al llarg de la nit i que havia començat en el moment de les presentacions fent servir l’anglès, el castellà i també el català, el que sempre provoca l’entusiasme del públic. Però sobretot amb les referències a la independència i a les banderes; entre el públic s’onejava un estendard amb el lleó gal·lès.

Belle and Sebastian ho tenen molt clar i Murdoch va conquerir definitivament Porta Ferrada quan va aparèixer amb una bandera de la “república independent B&S”, un territori “ingovernable i un pèl anàrquic” amb una guilla d’emblema. I en els agraïments, esment obligatori al lloc, contents d’haver tocat “des d’on es veu el mar i les barques”.