Segons Informa El Punt Avui Extremoduro tornaven a terres gironines després d’una llarga temporada sense passar-hi i ho feien amb un concert antològic que no va decebre cap dels seguidors més incondicionals que omplien dissabte l’espai Guíxols Arena de Sant Feliu. Més de tres hores de concert –sense comptar els vint minuts de mitja part– van fer les delícies d’uns assistents que van vibrar amb els temes d’abans i d’ara d’una banda que ja suma més de vint anys als escenaris però que segueix en forma.
Un retard de més de mitja hora provocat per les immenses cues a l’entrada del recinte –només tres agents de seguretat havien de registrar tots els assistents–, eren el pitjor inici possible pel concert, però la indignació del públic de seguida es va transformar en eufòria quan el quartet extremeny va aparèixer a l’escenari. Les primeres notes de Sol de invierno feien desbordar les emocions i ja eren ben pocs els que recordaven les dificultats per accedir al recinte.
Tot just acabava de començar el concert i La vereda de la puerta de atrás ja feia embogir els assistents. Era un dels pocs hits que sonaria en una primera part en què el protagonisme era per a temes més pausats com Dulce introducción al caos o una peça inèdita que el grup va voler regalar als seus seguidors.
La tranquil·litat, però, duraria poc i després de la pausa, arribava la canya i la potència més desbocada. L’energia anava en augment i de seguida començarien a arribar els grans èxits. So payaso tornava l’eufòria al Guíxols Arena i s’enllaçava amb Stand by, Salir i Puta –l’únic tema que Robe Iniesta va presentar en català–. Era el moment àlgid de la nit, el públic ja estava absolutament entregat i ni tan sols els excessius espais en blanc entre cançó i cançó feien decaure un concert que ho tenia tot.
El final s’acostava a ritme de Ama, ama, ama y ensancha el alma, que donava pas a l’únic bis de la nit: Camino de las utopías, el tema que tanca el seu darrer treball, Para todos los públicos.
Una llarga dosi instrumental –ja sense el cantant damunt de l’escenari– posava punt final a un concert maratonià en què el grup va tenir temps per repassar tota la seva trajectòria davant d’un públic entregat de principi a fi.