• 
• Els més de 7 metres linials de documentació inclouen també més de 14.000 fotografies i valuosos documents per a l’estudi de Sant Feliu de Guíxols i la comarca, ara cedit i a l’abast dels investigadors
• El fons documental de Lluís Esteva Cruañas esdevé una valuosa font d’informació i coneixement per a l’estudi de la història, l’arqueologia i el patrimoni del nostre entorn

Aquest 22 d’agost de 2014 s’ha oficialitzat l’ingrés l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols del fons documental Lluís Esteva Cruañas, mitjançant la donació que n’han fet els seus fills, Sr. Francesc i Sra. Elena Esteva Massaguer.

Lluís Esteva Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994) va ser una persona vital i polifacètica. Fou l’impulsor i fundador, l’any 1981, de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. Mestre de professió, va destacar com a investigador de temes d’història local guixolenca i també com a arqueòleg, amb especial dedicació al món de la prehistòria i els monuments megalítics.

El fons abarca 7,4 metres linials, desglossats en 499 unitats documentals textuals, aprox. 12.300 negatius fotogràfics, 134 plaques de vidre, 340 diapositives i un nombre aproximat de 600 positius fotogràfics, així com 92 publicacions i 267 separates de revistes. Es tracta d’un conjunt documental generat entre els anys 1919 i 1994, amb alguns documents d’època més antiga afegits pel mateix Esteva, així com d’altres de data posterior incorporats després de la seva mort.

L’any 1943, essent destinat com a mestre a Begur, el Sr. Esteva va tenir el primer contacte amb el doctor Lluís Pericot arran de la primera excavació al castell d’aquesta localitat baixempordanesa amb els alumnes de la seva escola. Destinat posteriorment com a mestre nacional a Sant Feliu de Guíxols als Estudis Nous (Escola Gaziel), Esteva endegà tot un seguit d’actuacions arqueològiques, com la reposició del menhir de la Murtra a Romanyà de la Selva (1952), la llosa de la coberta del dolmen del mas Bousarenys a Santa Cristina d’Aro (1953), o la primera actuació a la Cova d’en Daina, també a Romanyà (1954). El 20 de maig de 1955 va ser nomenat Delegat Local del Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques i, el 10 de novembre del mateix any, conservador del Museu Municipal de Sant Feliu. La frenètica activitat de Lluís Esteva va proseguir en els anys següents: el 1956 es va realitzar la restauració definitiva de la Cova d’en Daina; el 1957 es va excavar i reposar el sepulcre del Mas Bousarenys; i l’any 1958 es va restaurar el menhir del Puig ses Forques (Calonge). Aquell mateix any publicava el seu llibre Prehistoria de la comarca guixolense, una obra de referència en el camp de la recerca arqueològica.

L’any 1960 va intervenir en la restauració de l’església de Bell-lloc amb Miquel Oliva i Joan Sanz. A partir d’aquell any va centrar el seu interès principalment en l’excavació i restauració del Monestir de Sant Feliu de Guíxols fins el 1975. No obstant això, el 1966 va dirigir també l’excavació de la basílica de Santa Cristina d’Aro; el 1969 va fer l’estudi d’un forn de ceràmica ibero-romà de S’Agaró i l’any 1979 va excavar diferents dòlmens de l’Alt Empordà (Espolla, Darnius, Agullana, Cantallops, la Jonquera).

Lluís Esteva va dimitir com a Conservador del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols el 1966 i, l’any següent, es va jubilar voluntàriament de mestre nacional. L’any 1969 va ser designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1974 va ser nomenat Director del Museu i Arxiu municipals de Sant Feliu de Guíxols, càrrecs que va exercir fins el 1985. L’any 1977 va esdevenir acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Les aportacions de Lluís Esteva són un referent necessari en la recerca i el coneixement de la prehistòria i dels monuments megalítics de Catalunya. Tanmateix, la seva obra té un abast molt més ampli, ja que va publicar més de 250 articles i estudis sobre temes i períodes històrics molt diversos, bona part d’ells centrats en Sant Feliu de Guíxols i rodalia.

El fons comprèn material de treball utilitzat per Lluís Esteva en les seves recerques sobre la història i el patrimoni de Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro, apareguts en la seva majoria com a articles en publicacions diverses: còpies de documents d’arxiu, anotacions manuscrites i buidatges de dades, articles i resums de llibres… Tots aquests documents permeten disposar d’una font importantíssima per a aprofundir en les recerques iniciades pel Sr. Esteva i obtenir informació de detalls que, per raons òbvies d’espai i de selecció de la informació, no pogué incloure íntegrament en els articles que anà publicant. Així mateix, alguns d’aquests textos romanen parcialment o totalment inèdits.

Són igualment importants els documents referents a les excavacions arqueològiques dirigides pel Sr. Esteva, com les realitzades a la Porta Ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols durant la dècada de 1960; i, molt especialment, tot allò referent a l’estudi de la prehistòria i els monuments megalítics de la zona, incloent-hi dibuixos i planimetria de jaciments, dòlmens, etc.

El fons conté també la correspondència establerta entre Lluís Esteva i una llarga llista de corresponsals. Es tracta de cartes sobretot de caràcter professional, referides a recerques empreses pel mateix Esteva o en les quals aconsella o facilita informació a altres investigadors. Una menció especial mereix la correspondència generada arran de les excavacions arqueològiques comissariades per Lluís Esteva a Sant Feliu o en altres indrets, reflectides en la relació de cartes intercanviades amb personalitats de referència de l’arqueologia gironina i catalana com Miquel Oliva Prat, Lluís Pericot, Pere de Palol…

Pel que fa a les imatges fotogràfiques, són el fruit d’activitats personals i familiars i, també professionals, com a investigador i arqueòleg. Inclouen des d’excursions i viatges amb la seva dona i amics fins a retrats de parents, retrats dels companys de l’Escola Gaziel i, sobretot, fotografia documentativa de treballs d’excavacions arqueològiques, dòlmens i patrimoni arquitectònic de les comarques gironines. Això fa aquesta part del fons especialment útil i atractiva per a recerques molt variades que van més enllà de l’àmbit local de Sant Feliu i la vall d’Aro.

La documentació de Lluís Esteva es completa amb part de la seva biblioteca, formada per obres escrites per autors guixolencs o vinculades a Sant Feliu de Guíxols, així com per un nombre important de separates d’articles de recerca arqueològica, prehistòria i història intercanviades per Esteva amb diversos companys i col·legues, tant catalans com estrangers. En aquest sentit, cal assenyalar que la Universitat de Girona conserva també una part de la biblioteca del Sr. Esteva formada per cap a 200 llibres que fan referència essencialment a educació i ensenyament. Formen part del Fons per a la història de l’educació que acull l’esmentada universitat, i foren donats a aquesta entitat pels fills del Sr. Esteva.

En resum, el fons documental de Lluís Esteva Cruañas esdevé una valuosa font d’informació i coneixement per a l’estudi de la història, l’arqueologia i el patrimoni del nostre entorn; alhora, permet copsar l’evolució que han experimentat, com a disciplines científiques, la Història i l’Arqueologia

al nostre país durant més de mig segle. La sensibilitat de la Sra. Elena i el Sr. Francesc Esteva Massaguer envers el llegat del seu pare permetrà a patir d’ara posar-lo a disposició de tothom que hi estigui interessat mitjançant la consulta a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Podeu consultar i descarregar en xarxa l’inventari del fons Lluís Esteva Cruañas a la web de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, dins l’apartat de l’Arxiu Municipal (http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_lluis_esteva_crua%C3%B1as.pdf)