Segons Informa El Punt Avui Si Santiago Segura imagina amb Torrente 5 una Espanya al 2018 esmicolada econòmicament i moralment que ha tornat a la pesseta perquè Europa els ha fet fora i Catalunya ja és independent (visionari?), Isaki Lacuesta prefereix amb la seva nova pel·lícula centrar-se en el present per oferir la seva no menys particular visió crítica de l’Espanya actual. Aquella en què, en retratar-la, no falten conceptes del vocabulari quotidià: crisi especulativa, rescat financer, amnistia fiscal… Una realitat crua i dura, com bé explica el cineasta gironí, que ha portat la gent del carrer fins al punt de “somiar matar banquers i torturar polítics com a pura vàlvula d’escapament, de la mateixa manera que els anys vuitanta era poder guanyar un apartament a Torrevella a l’Un dos tres”.

Murieron por encima de sus posibilidades és una comèdia negra, estripada, iconoclasta, esbojarrada i frenopàtica que no deixa ningú indiferent, però, com algun crític va dir quan es va presentar al Festival de Sant Sebastià, “del tot necessària”. Ahir es va presentar al Cinema Truffaut de Girona enmig d’una gran rebuda, en el marc de Temporada Alta. Un festival, com va repetir el seu director, Salvador Sunyer, que apostarà cada any més per altres disciplines, com ara el cinema. Les dues sessions, plenes de públic a vessar, ho refermen.

Isaki Lacuesta va presentar la pel·lícula al Truffaut –l’edifici del qual, encara mig en ruïnes als seus soterranis, apareix com un dels escenaris principals del film–, envoltat de tres membres del repartiment –Pau Riba, Albert Pla i Ivan Telefunken– d’aquesta pel·lícula atapeïda d’actors i actrius de primera fila. “He volgut reunir diferents generacions d’artistes del cinema espanyol i he tingut aquest privilegi”, va dir. El director es va mostrar encantat que la pel·lícula s’estreni a Girona: “És coherent fer-ho aquí, on, juntament amb Sant Feliu de Guíxols, tanta gent hi ha col·laborat i fins i tot l’ha mig finançat.” També, perquè, com va recordar, s’hi troba la gestació de Murieron…, concretament al bar Los Padules, l’únic autèntic que queda d’aquell pretèrit Carrer dels Torrats que van mitificar fa anys els Sopa de Cabra. El que havia de ser un pilot per una sèrie amb Telefunken i Pla va evolucionar fins a ser aquesta pel·lícula que beu dels esperpents i del cinema de Berlanga, però que també recorda el dels orígens d’Álex de la Iglesia. “I de Michael Jackson”, va indicar Pau Riba, cosa que no va refusar Lacuesta, que va recordar que ja va homenatjar el cantant en una escena de Los pasos dobles.

El punt en què coincideix tothom és que el film “va de retallades”. Tracta sobre retallades i s’ha fet a retallades –es filmaven escenes a batzegades cada cop que es rebien una part del pressupost–, i s’estrenarà amb retallades. La pel·lícula, que encara no té distribuïdor ni data d’estrena, segurament arribarà a finals de novembre –“ni que sigui distribuint-la personalment”, va assegurar el director–. En aquest sentit, Telefunken hi va afegir que no hi ha pressa: “Com que hi ha crisi per a estona, la temàtica es mantindrà actual.” Realment, com reconeixien ahir, Murieron… s’ha fet per sobre de les seves possibilitats.