Segons Informa El Punt Avui Mercè Ferré i Valls fa deu anys que es va jubilar. El preuat temps de què ha disposat des d’aleshores l’ha dedicat a la seva autèntica passió, la pintura, i els darrers dos anys a escriure un llibre de memòries dels seus 47 anys de vida professional, dedicada a l’arqueologia i la restauració a les comarques gironines. Reconeix que I un dia va ser el principi… és resultat de la continuada pressió dels seus antics col·legues i amics de professió, sobretot de Gabriel de Prado (director del MAC d’Ullastret).

I és que dotada d’una memòria prodigiosa, Mercè Ferré regala amb aquest volum el seu testimoni en primera persona d’uns records i vivències que van des dels inicis el 1957, quan va treballar com a mà dreta de Miquel Oliva fins a l’any 2004. Gairebé 50 anys –des del franquisme fins a la democràcia– com a actora principal dels esdeveniments ocorreguts en aquests camps professionals, i per tant coneixedora com pocs de l’enorme evolució viscuda en el món de l’arqueologia gironina. “L’especialització” és per ella el gran guany que ha experimentat la professió des d’aquells inicis a Ullastret en què recorda amb nostàlgia la feina “excelsa” que feien l’equip de picadors provinents de la pagesia de la zona.

El resultat és un treball ingent de narració cronològica en què Ferré es reserva el paper de narradora per recordar tots aquells fets, excavacions i restauracions, sense oblidar-se de citar a tothom. I en són molts, no debades Mercè Ferré va participar en els inicis de la seva activitat laboral en nombroses campanyes d’excavacions arreu –puig d’en Roca, Sant Pere de Rodes, pla de Palol, basílica de Santa Cristina d’Aro, cova de les Goges, Besalú, casa Pastors…– i va restaurar centenars d’objectes procedents d’aquest i tants altres jaciments arqueològics. El volum travessa grans etapes, que van des de l’aprenentatge al costat d’Oliva, aleshores director del MAC i el Servei d’Investigacions Arqueològiques, que la va reclutar atesa la seva traça amb el dibuix amb tan sols 17 anys acabats de fer, a la seva formació també amb l’assessorament de Francesc Riuró, el seu mestre en els camps del dibuix arqueològic i de la restauració. També se centra en la seva doble tasca en els camps de l’arqueologia i de la restauració, especialment en les excavacions d’Ullastret i de Roses, així com la seva bona relació personal i professional amb Aurora Martín, una altra de les dones destacades de la història de l’arqueologia. Finalment, també parla dels seus darrers anys (del 1992 al 2004) restaurant a Pedret.

Un llarg camí pel qual ha conegut una llista interminable de persones: Pericot, Palol, Nolla, martin, Mataró, Oliveras, Boix i un llarg etcètera.