Santa Cristina encarna el nou paradigma de la política municipal que, malgrat la crisi, dispara el nombre de partits que volen aspirar a entrar als ajuntaments. Després de la pugna de fa quatre anys entre tres formacions, PSC, ERC i CiU, s’ha passat a sis (s’estrenen els Emprenedors i SI i torna el PP) que acaben confirmant ideologies polítiques molt similars. Anit es va evidenciar a la seu de l’ajuntament de Santa Cristina, amb una cinquantena d’assistents. L’alcalde Herrero afronta el repte d’intentar guanyar les terceres eleccions, després de deu anys al consistori.

En matèria d’urbanisme, Julio Rico (EMP) va ser el més crític amb el govern en reclamar una definició clara del model que es vol tenir a llarg termini. El SI i el PP van insistir en la necessitar de potenciar una zona industrial i apostar per dinamitzar molt més el comerç, amb crítiques de tenir-lo abandonat i de la mala gestió de les obres al barri Salom. ERC, després de quatre anys de pacte amb el PSC, va defensar l’Agenda 21 i va reclamar que es potenciïn les urbanitzacions i s’aconsegueixi desenvolupar el municipi de manera sostenible. CiU va reivindicar que s’agilitzin les llicències d’obres i que la gestió a l’Ajuntament sigui més ràpida per donar més suport als empresaris, a més de lamentar el mal estat de les urbanitzacions. Herrero va ser qui va defensar la gestió consistorial i va lloar el POUM i l’Agenda 21, tot i que va admetre que cal una zona industrial.

En l’àrea d’Educació, Salut i Serveis Socials, va ser el tema escolar el més controvertit i tots els opositors van reivindicar nous centres. Rico va tornar a ser el més contundent contra l’executiu i va lamentar la situació de l’escola bressol i el CEIP per falta de planificació. SI va reclamar una escola bressol gratuïta per als cristinencs i el PP va dir que l’escola bressol no pot continuar en “barracons”. Mulà (ERC), en la seva línia, va ser més positivista, encara que va demanar que s’ordeni “d’una vegada per totes els barracons” i va afegir que els serveis socials s’han de reforçar “malgrat la crisi”. CiU va demanar una escola bressol nova i un nou institut, malgrat que Ensenyament els ha confirmat que no podrà ser en els dos pròxims anys per falta de pressupost. Herrero va destacar els esforços fets en matèria de salut i serveis socials, i va ressaltar el que el seu partit ha liderat en els darrers quatre anys malgrat la crisi.

Pel que fa a les polítiques actives per afrontar la crisi, EMP, SI i PP va tornar a carregar contra el govern per haver endeutat l’Ajuntament amb més de sis milions d’euros i van ser crítics amb la manera d’ajudar els comerços, els empresaris i el turisme. CiU va demanar que el consistori no assumeixi despeses en temes de salut i ensenyament per reduir la despesa, i va apostar per mancomunar serveis per reduir el pressupost. ERC va insistir en la necessitat de potenciar una zona industrial i el turisme sostenible, punts en què va estar d’acord.

En el torn final del debat, tots els partits van defensar les seves posicions per demanar el vot, i ERC ho va aprofitar per desmarcar-se del pacte amb el PSC d’aquests darrers quatre anys, deixant el panorama molt més obert contra Herrero.
Cal una prova d’accés?
Escoltar el representant de SI amb un discurs que engrescaria el mateix Anglada ha deixat perplexos els cronistes, que creien, en la seva candidesa, que els que ens han d’alliberar de les cadenes tenien un projecte de país més exportable. Sentir al senyor Tony Ceballos explicar que no ha pogut matricular la seva filla a l’escola perquè les places les ocupen els negres i els marroquins sense ni tan sols parpellejar, ha estat tota una experiència. No sabem si tot això és de collita pròpia o si segueix consignes del partit per intentar esgarrapar alguns vots al preu que sigui, encara que hagi de recórrer al tòpic del carretó del supermercat que surt sense pagar. Si per entrar a la brigada d’algun ajuntament s’exigeix nivell C de català, no seria sobrer que els candidats a unes eleccions municipals passessin alguna mena de prova d’accés per entrar a l’empresa més gran del municipi.

www.elpunt.cat