Segons Informa El Punt Avui El cristinenc Josep Llensa va ser el primer alcalde democràtic del municipi el 1979. Des d’aleshores ha alternat alcaldies amb el PSC i CiU, amb altres períodes allunyat del càrrec. Al 2011, la seva llista de CiU va ser la més votada, però amb només 5 dels 13 edils ha resistit tot el mandat en minoria.
Com els va la campanya?
Vam renunciar a algunes de les banderoles que ens tocaven perquè els partits sense representació en puguin posar, i no fem cap gran acte públic perquè l’experiència em diu que serveixen de poc. Estem tranquils i hem enviat a totes les llars un butlletí per explicar la feina feta i aclarir els temes dubtosos.
Temes dubtosos, com ara?
El projecte per arranjar el mur de l’escola, on l’oposició ha posat pals a les rodes fins a l’últim minut. O un comparatiu entre els sous del març del 2007, 2011 i 2015, on queda clar que el meu sou brut actual és inferior dels que hi havia llavors. I amb una jornada més llarga. Puc tenir defectes, però la meva dedicació a Santa Cristina ha estat completa. L’últim any no he fet ni un dia de vacances.
Què destacaria de la feina que han fet en el mandat?
Hem reduït l’endeutament municipal en 5 milions i paguem els proveïdors en menys de 30 dies. En minoria, i malgrat les dificultats que ens han posat els altres grups, hem intentat endegar plans parcials i projectes d’urbanització. Per exemple, hem intentat tirar endavant la zona industrial del Molí d’en Tarrés de manera independent al sector qüestionat del Molí d’en Reixach. Però l’oposició ens ho va tombar fa pocs dies i ara perdrem sis mesos per repetir la tramitació, entre les eleccions, l’estiu i les catalanes de la tardor. El pròxim mandat cal fer un POUM nou.
No es pot refer?
El darrer document és molt dolent. No crec que ens convingui fer un poble dormitori amb tants blocs de pisos massificats i més de 15.000 habitants. És millor partir de zero i tornar a apostar per un model residencial de qualitat.
Quins reptes es marquen en el programa?
Hem de potenciar el turisme i posar remei a la manca d’equipaments públics en condicions. Tenim l’edifici del formatget, que fa 30 anys que està parat; un ajuntament vell amb aluminosi; una biblioteca on s’han de suprimir les barreres arquitectòniques, un pavelló amb els horaris per competir o entrenar saturats i un camp de futbol sense vestidors.
La gent ha de triar entre vuit llistes. Massa competència?
És un problema que hauria d’haver resolt la llei electoral municipal. Estic convençut que els ajuntaments on no hi hagi majories seran ingovernables i plouran les mocions de censura. No ho dic només per Santa Cristina. Però amb la situació de crisi que hi ha, sense subvencions i amb els problemes de moltes famílies i empreses per pagar els tributs, es pot provocar un col·lapse. Calen llistes fortes.
Com veu la marxa de regidors a altres candidatures i el debat al voltant de la seva successió?
Jo m’havia compromès a retirar-me al 2015. Però el partit volia perfils més joves amb un compromís de dedicació mínima del 50%. Ens vam donar vuit mesos amb l’executiva local de Convergència per fer una llista nova. Però amb el doble problema que no podíem repetir els grans i que els joves no encaixaven pel grau de dedicació, el perfil o el fet que Oriol volia ser cap de llista per Unió, quan el lloc corresponia a Convergència. Per això el partit em va tornar a venir a buscar.
Així doncs, si ja volia deixar-ho, creu que el mandat 2015-2019 serà el seu darrer mandat?
En la nova llista tinc molta gent jove, d’entre 30 i 40 anys, preparada i amb un nivell cultural important. De moment tinc la sort que la salut m’està respectant, però si em retiro el 2019, entre el nou equip de CiU hauria de sortir el meu relleu.
Incombustible i impertorbable
Llensa té 69 anys i va assolir per primer cop l’alcaldia de Santa Cristina d’Aro quan només en tenia 33, encapçalant una llista de CiU que aleshores va obtenir majoria absoluta amb cinc dels nou edils del plenari. Fa quatre anys va repetir nombre de regidors, però en un consistori de 13 i amb el PP com a únic aliat. El mandat no ha estat fàcil. L’oposició s’ha queixat de falta de diàleg i el seu equip s’ha desmuntat. Però hi torna amb un de nou, convençut que els electors li faran confiança
