En temps del feudalisme, en un dels turons amb més bona visibilitat del terme de Solius, es va aixecar un castell. Aquest, el castell de la Roca de Solius, apareix esmentat als documents per primer cop el 1208, però els seus fonaments indiquen que es podria haver començat a bastir al segle XI. Poc a poc es van anar equipant amb una primera tanca de pals, escales, dependències, cisternes i, per últim, els murs.

Des de 1231, el castell fou propietat del sagristà major de la Catedral de Girona –en aquell temps, Guillem de Montgrí–, que ja tenia altres propietats a la Vall d’Aro.

La funció del castell era la vigilància del terme de Solius, sobre el qual el sagristà hi exercia la jurisdicció, hi tenia uns drets i hi cobrava els delmes. En cas d’atac, el castell hauria exercit funcions defensives. Per fer efectiu tot això, el sagristà va nomenar un batlle per administrar justícia al terme i un cavaller, acompanyat de guarnició militar, per al castell.

A Solius també hi tenia interessos el monestir de Sant Feliu de Guíxols. Monestir i sagristia tenien pagesos a Solius, “homes propis”, per la qual cosa durant molts anys es van enfrontar pels drets de cadascú, fins que el 1396, la sagristia va obtenir el control de tot el terme.

El sistema feudal es basava en l’existència d’uns senyors que explotaven la pagesia i s’apropiaven del seu excedent agrícola a canvi de protecció militar. Al capdamunt de la piràmide social hi havia els comtes de Barcelona. Aquest fou el sistema propi de la Baixa Edat Mitjana (s. XI – XV) a Catalunya i, el castell de Solius, un dels seus llocs més emblemàtics a la Vall d’Aro, junt al castell de Benedormiens –després dit, simplement, el castell d’Aro.

Les primeres escletxes al sistema feudal les van obrir les universitats de vilatans, constituïdes a moltes ciutats a partir del segle XIII, però també a parròquies menors com les de la Vall d’Aro (1374); i les guerres dels pagesos de remença (1462-1486).

El castell de Solius, però, continuà exercint de centre de la senyoria feudal fins que, el segle XVI, va iniciar la seva decadència i ruïna. Es refortificà per la primera guerra carlina (1833-1839), s’abandonà posteriorment i, el 1969, s’ensorrà gairebé del tot a causa d’una tramuntanada.

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro
https://www.facebook.com/arxiu.santacristinadaro