Dilluns 10 d’agost,  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut com a Raimon, nascut fa quasibé 75 anys al carrer Blanc de Xàtiva, va tornar després de dos anys al Festival de la Porta Ferrada per recitar cançons dels seus últims treballs, de poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March o Pere Quart, així com també els seus temes estrella de la cançó de protesta que el van dur a ser un dels referents culturals de la nostra identitat. Una antologia de temes que ja s’han convertit en clàssics de la cançó en català, i encara que fa més de quaranta anys que foren escrits, avui també ens servirien per demanar més drets democràtics que se’ns neguen.

Raimon, tot i la seva edat, demostra que la seva veu continua tenint aquella potència i vigor dels autors de la Nova Cançó. És un artista consumat, que té el do de connectar amb el públic tant amb els petits comentaris que deixa anar abans de començar les seves melodies, com quan transmet passió i sentiments amb la seva veu i guitarra. El seu cant té la versatilitat d’enaltir l’esperit revolucionari dels oients quan interpreta les seves cançons més reivindicatives, i per altra banda, també pot entendrir-nos l’ànima amb les que tenen lletra de poemes.

L’Espai Port, tot i ser un dia entre setmana, presentava una entrada molt acceptable, amb més de tres quartes parts de seients ocupats. El públic assistent va aplaudir cada vegada que el cantautor iniciava les seves cançons més conegudes i va cantar les tornades de Jo vinc d’un silenci i Al vent, entre d’altres. L’escenari era sobri, com és habitual a la majoria de concerts de Raimon: un quartet d’acompanyant, ell, una cadira i la seva inseparable guitarra. Però no fa faltava res més, per a què un del grans del nostre país tornés a sortir ovacionat una vegada acabat el concert.