L’hotel Clíper de Platja d’Aro, una de les imatges més característiques del municipi i un establiment històric, es transforma en apartaments turístics d’alt nivell

 És l’únic edifici protegit en el POUM del nucli de Platja d’Aro

 L’edifici es va iniciar el 1952 i no es va finalitzar fins deu anys després, a través de l’arquitecte Josep Esteve

La Costa Brava té moltes imatges icòniques de la seva història, en alguns casos mítica i llegendària. I Platja d’Aro no queda endarrere, gens. Una que, i de ben segur, ha quedat gravada a l’imaginari de molts ha estat la gran proa arquitectònica de l’hotel Clíper, situat al bell mig del nucli, a l’avinguda s’Agaró, 2, en un encreuaments de camins que va ser la tortura per als estiuejants que van fer durant dècades grans cues per arribar a les platges. El Cliper té moltes històries per explicar. De fet, i sense Can Japet i Can Ramiro, només queden ell i, en part, Can Poldo, com a grans testimonis.

El Clíper, un hotel de temporada, va tancar definitivament a finals de l’estiu del 2015 i la família que el va regentar tota la vida –menys un període d’anys en què el va tenir llogat– l’està ara transformant en apartaments turístics d’alt nivell per llogar.

David Prohias, un dels tres fills de Montserrat Massaguer, que va dirigir l’hotel amb el seu marit, afronta amb il·lusió aquest projecte que comportarà una nova vida per a aquest característic edifici. Un treball que ha estat curós, per un costat, perquè la façana està protegida pel pla general d’ordenació urbana, i, en segon lloc, per afrontar el repte d’una rehabilitació per a un nou ús d’un edifici que va passar per moltes fases i que és, de ben segur, una lliçó de com es construïa abans.

La història del Clíper comença, segons explica Prohias, quan el besoncle de la seva mare, Joan Poch Gay, veí de Calonge, un viatjant de colònies, va decidir adquirir per invertir uns terrenys verges, a principi de la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Dos anys més tard va començar la construcció per fases de l’hotel Clíper. Tot i funcionar l’obra no es va acabar fins al 1962, quan el mateix arquitecte que l’havia fet créixer, el reconegut Josep Esteve Corredor, dirigia les reformes finals, incorporava els balcons i donava forma definitiva al conjunt.

Quan Poch va morir va deixar l’hotel a Montserrat Massaguer. Molts han passat per davant seu, però pocs saben que l’hotel tenia un pati interior i que una de les 30 habitacions era totalment circular. Havia tingut restaurant a la planta baixa, però aquest espai el formen cinc locals comercials, que es mantindran tot i la reforma –alguns s’han venut–, i se’n generarà un de més gran.

Un família emprenedora, perquè el pare de Prohias tenia el restaurant Mas Ullastres, a Sant Climent Sescebes i un càmping a Blanes. A finals dels noranta, amb la jubilació dels propietaris l’hotel es va llogar fins que va tancar, el 2015.

El projecte l’ha fet l’estudi d’arquitectura de Sant Feliu de Guíxols Trinomi, sota la direcció de Jordi Serra, que va ser el responsable de la reforma i ampliació de l’antiga pensió Can Segura, de Sant Feliu. La reforma farà que es passi de les 30 habitacions a deu apartaments turístics, i generarà que una de les botigues passi a tenir 250 m², en assumir la primera planta i l’espai que havia estat la recepció.

David Prohias es mostra satisfet. Tot i l’elevada inversió, creu que el Clíper continuarà, amb la seva proa ben marcada, sent una de les imatges del municipi, encetant una altre període, ara totalment transformat i rejovenit. El Clíper podrà demostrar que encara té vida per continuar sent un referent d’una Costa Brava que encara es manté, una mica.

La remodelació farà que passi de 30 habitacions a 10 apartaments i mantingui els locals comercials

Una cruïlla històrica

La primera imatge de l’esquerra serà nostàlgica per a molts lectors. Amb el policia municipal, abans un ‘urbà’, dirigint el trànsit. La imatge, però, no recull les faraòniques cues de cotxes. Abans tothom havia de passar pel mig de Platja d’Aro, Santa Cristina, Sant Antoni.