“Bullitt serà sempre el grup de la meva vida, però em feia molta il·lusió anar a altres territoris musicals. En tot cas, vull pensar que algunes cançons del disc les podria haver fet amb Bullitt. Simplement, són diferents ambients per a una mateixa idea de cançó”, afirma Xavier Calvet , cantant i guitarrista del grup guixolenc de punk-rock Bullitt, que acaba de publicar el seu segon disc en solitari, Firebird (BCore). En realitat, és el primer disc que apareix signat per ell amb nom i cognom, perquè el primer el va publicar com a Lazy Juo . Una altra diferència és que el disc de Lazy Juo, Green Flowers (2006), va ser un treball autoeditat i gravat només amb “guitarra acústica, veu i una mica de percussió”. En canvi, Firebird és un disc gravat amb una banda de músics molt competents, amb Santi Garcia com a “capità del vaixell o director d’orquestra” al capdavant de la producció i uns arranjaments molt acurats, que remeten a un so clàssic entre el folk i el pop. “Tom Petty, Neil Young o Dylan formen part del meu bagatge musical, juntament amb altres noms més recents com ara Ryan Adams o Fountains of Wayne”, explica Calvet. Gravat entre els estudis Cal Pau (Sant Pere Molanta, Alt Penedès) i els Ultramarinos Costa Brava que dirigeix Santi Garcia a Sant Feliu de Guíxols, Firebird és un disc “molt de natura”. “Quan feia les cançons, tenia molts paisatges al cap. En aquest sentit, el disc és una espècie de roadtrip, com la música que m’agrada escoltar quan estic conduint. Són cançons melòdiques que transmeten positivitat i ganes de viure, tot i que el disc té també una part més trista, perquè reflecteix el que he viscut els últims dos anys, tant les coses bones com les dolentes”, hi afegeix. Per tant, Firebird té poc a veure amb la música més visceral i elèctrica de Bullitt. Pot arribar a desconcertar els seguidors del grup? “Més que desconcertar, crec que pot sorprendre la gent que no em coneix personalment. De fet, sempre he tingut una vena molt més pop que els meus companys de grup.” Actualment, Calvet combina el seu propi projecte amb Bullitt i Jamie 4 President, i també ha estat membre d’altres formacions, com ara Airmail i Saint Tropez.La banda

Xavier Calvet ha gravat les dotze cançons en anglès de Firebird –un ocell de foc que remet a les aus màgiques i benefactores de les llegendes eslaves– amb un grapat de “bons i vells amics, tots ells músics excel·lents” amb què comparteix “moltes influències”: Vidal Soler (Copa Lotus) a la guitarra elèctrica, la lap steel i la mandolina; Guille Caballero (Els Surfing Sirles) als teclats; Marc Clos (Nueva Vulcano) a les percussions i el vibràfon, i Santi Garcia (No More Lies) al baix, més els bateries Enric Pla (Bullitt) i Víctor Garcia –també responsable de la masterització del disc–, que s’aniran alternant en els concerts de presentació del disc, a partir de finals d’aquest any o principi del vinent. Fermí Roca (Biscuit) toca la bateria a The ballad of Fermí, el tema que tanca aquest disc publicat en vinil de color taronja –edició militada de 300 còpies– i disponible també a les plataformes digitals, amb la vitalista Honolulu com a single. “Aquest disc és un exercici de sinceritat”, conclou Xavier Calvet.