El govern de Santa Cristina d’Aro s’ha marcat per aquest any la rehabilitació de l’antiga església paleocristiana, que va ser la primera del municipi i que es va construir sobre un edifici romà. Per fer-ho possible, el govern, per junta, ha encarregat els treballs de redacció del pla executiu de rehabilitació del jaciment a l’empresa Àtics SL per 2.420 euros. El projecte haurà de marcar la recuperació del jaciment arqueològic, la seva museïtzació i la seva difusió.

L’església, conegut com el mausoleu de Malvet, té el seu origen en un monument funerari de l’època baix imperial (segles IV-VI), el qual acollia les restes d’una persona important i un familiar. El mausoleu original disposava d’una petita avantcambra i una sala en què es disposaven dues tombes de tegulae. Aquest edifici romà es va convertir en centre de culte i, ja en època medieval, es va constituir en església, seguint la típica evolució dels monuments d’aquest tipus arreu de Catalunya. A més, va patir diverses ampliacions fins al segle IX. La construcció final era un edifici de nau única, amb una capçalera quadrangular molt poc remarcada.

A part de la base de l’edifici, a l’entorn hi ha vestigis d’una necròpolis dels segles IV-X amb diverses tombes disseminades. La majoria de les tombes conservades són fosses excavades a terra, emmarcades per pedres disposades verticalment i amb una coberta de tegulae. L’església, amb absis cap Orient, es va abandonar en construir-se una de planta nova romànica a uns 300 metres, que és la base de l’actual església parroquial del municipi. El primer document que parla de la nova església és de l’any 1041.

L’església paleocristiana es va descobrir l’any 1962, durant l’obertura d’un vial de la urbanització de la zona. L’obertura va afectar part de l’estructura. Es va excavar parcialment i va quedar en l’oblit durant dècades. L’any 2007, un equip arqueològic de la Universitat de Girona, amb conveni amb l’Ajuntament, va excavar-ne l’entorn, el cementiri, que ja se sabia que existia, i es va senyalitzar.