El govern de Sant Feliu de Guíxols ha emprès aquest mandat un seguit de mesures i negociacions per mirar de fer créixer el parc d’habitatge social de lloguer, però els resultats de moment són discrets davant l’increment de demanda i la puja de preus que ha imposat el negoci dels habitatges turístics. La regidora d’Habitatge, Laura Serrano, va il·lustrar amb dades la situació en el darrer ple, dijous passat, i el saldo són 13 habitatges incorporats en els darrers mesos, entre les quatre adquisicions amb dret de tempteig que ha tancat el consistori, els tres acords amb privats que han posat pisos a disposició de la borsa municipal de lloguer i les sis finques que la Generalitat administrarà transitòriament, cedides per al lloguer per part d’entitats financeres.
Serrano va facilitar les dades arran d’una pregunta del portaveu de Guíxols des del Carrer, Jordi Lloveras, en què s’interessava per la situació de vuit famílies en risc de ser desnonades perquè no poden fer front al pagament del lloguer. La regidora no va entrar en detalls, per qüestions de confidencialitat, però va fer una crida a posar en alerta els serveis socials perquè puguin arribar a solucions, com ara ajuts, l’accés a pisos d’inclusió o, en darrera instància, el reallotjament transitori amb familiars.
Horitzó costerut
Malgrat això, Serrano assumia que falta habitatge social, i no és un problema exclusiu del municipi guixolenc, sinó que apareix en altres poblacions de la rodalia i és ben visible, també, a Barcelona. L’edil admet que “el preu del lloguer puja mentre que els sous van a la baixa”.
La bonificació del 95% de l’IBI per a habitatges cedits per a usos socials no ha engrescat prou propietaris, i els vuit contactes amb grans tenidors (amb 90 propietats susceptibles d’adscriure’s a la borsa o ser adquirides) han estat infructuosos, en part, per les expectatives de ser venuts a segons residents o destinats a usos turístics. El 50% de recàrrec de l’IBI per a pisos buits de bancs i promotors tampoc no ha contribuït a desencallar casos.
La regidora avança que estan pendents de resoldre la incorporació d’un nou tècnic municipal d’habitatge i de tenir notícies sobre el destí del llegat dels germans Anlló, on hi ha un preacord per convertir l’antic hotel Mediterrani en deu pisos d’emergència social i potser alguna altra finca amb recursos de la liquidació de l’herència que l’absència de govern a la Generalitat ha mantingut encallats en els darrers mesos. La CUP, passat el ple, insisteix que els immobles pendents de trobar comprador es reconverteixin en habitatge social, i qüestiona que la inversió de 5,8 milions en el Museu Carmen Thyssen passi al davant d’aquesta matèria.