Sant Feliu de Guíxols és una de les poblacions gironines que més afany han posat a rescatar la història de les quatre dècades d’ajuntaments escollits pel poble, amb el projecte Viure en democràcia. Ha estat una iniciativa del grup del PSC, soci minoritari –com ERC– del govern amb TSF, però ben rebuda i amb un desplegament d’iniciatives de recuperació de la memòria local en el període que ha supervisat una comissió encapçalada per Joaquim Nadal.

L’exalcalde gironí, ara director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, podria haver estat una figura discutida per desenvolupar la tasca a la capital, per parcial. Però és una veu plenament autoritzada per extrapolar la situació al municipi guixolenc, una rèplica a escala dels dèficits que quaranta d’anys d’administració subsidiària de la dictatorial. Nadal la resumia en dos factors: “Encara que sembli mentida, hi havia més corrupció que ara, i amb més discrecionalitat”, i “una desatenció generalitzada respecte al que eren necessitats bàsiques de la població”.

Entre les solucions dels primers alcaldes, el primer batlle democràtic de Girona en l’actual període va destacar que, en molts casos, es tractava d’asfaltar carrers per “deixar de trepitjar fang”. Al darrere vindrien la resta d’aspectes, com ara escoles bressol, instal·lacions esportives, centres cívics o biblioteques, tan “revolucionaris” que el rei emèrit Joan Carles, en conversa amb l’aleshores secretari d’Estat dels Estats Units, Henry Kissinger, justificava l’ajornament dels primers comicis municipals per la por que una clara majoria republicana li fes seguir els passos del seu avi, Alfons XIII, cap a l’exili el 1931. L’espera es va fer llarga, amb tres anys llargs de propina a la dictadura, després de la mort de Franco. “Les coses canviaven en el pla general, però no en el municipal, i la gent es desesperava perquè volia coses tangibles”, rememorava Nadal. Mentrestant, factures impagades d’elèctriques o del servei d’escombraries s’apilaven als calaixos. I els nous batlles van tenir així un altre obstacle per començar a aixecar el cap.

En el cas de Sant Feliu, el primer alcalde democràtic, Manuel Monfort, podia testimoniar ahir a la sala de plens aquells moments difícils, que el van fer renunciar mesos després, en favor del desaparegut Josep Vicente. El seu fill, exregidor i professor del Departament de Geografia de la UdG, però, contribuirà a aixecar acta del període, ja que s’ha encarregat d’analitzar l’evolució del municipi ganxó entre el 1979 i l’actualitat, mà a mà amb l’historiador i geògraf Arnau Camps.

Vicente va explicar que han centrat l’anàlisi en l’evolució del planejament, amb només dos plans generals però molt desenvolupats, i els esforços per recosir les perifèries amb el centre, i contenir l’expansió turística que havia marcat les polítiques a les acaballes del franquisme. Va reivindicar el fet d’haver de gestionar l’herència rebuda, amb optimisme: “A Sant Feliu, ens obsessiona més allò que hem perdut que no pas allò que podem tenir. S’han perdut coses, però se n’han guanyat moltes més i tenim molt més futur que aleshores.” Camps, per la seva part, va destacar que amb un 35% més d’habitants, el creixement ha estat compacte i hi ha més equipaments i 92 hectàrees de zones verdes. Però no va obviar que un dels reptes de futur és “gestionar el paisatge i el patrimoni natural” en les pròximes dècades.

L’alcalde, Carles Motas, va tancar l’acte llançant un crit d’alerta per protegir la democràcia davant els partits que reivindiquen el franquisme: “Els joves tenen assumida la democràcia com a immutable, però no és perenne, l’hem de cuidar entre tots i mantenir la flama encesa d’aquells que van lluitar per ella des de zero.”El projecte Viure en Democràcia prosseguirà, el dia 18 (19 h), amb la projecció de l’audiovisual sobre la transformació del barri de Vilartagues, amb nombrosos testimonis orals i documents i imatges de l’Arxiu Municipal, a la plaça Salvador Espriu. Al maig, la revista L’Arjau es dedicarà monogràficament als 40 anys d’Ajuntaments democràtics. I entre l’1 de juny i el 28 de juliol, el Parc Central acollirà una mostra dedicada a l’evolució del conjunt del municipi durant el període.