L’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro organitza aquest divendres al gimnàs del CEIP Pedralta, a les 19 hores, una taula rodona per fer memòria sobre la reposició de la pedra basculant de Pedralta. La taula rodona, sota el títol “Quan va caure Pedralta. 20è aniversari de la restitució”, comptarà amb els principals protagonistes de l’època: l’enginyer Josep Amat, els geòlegs Lluís Pallí i Carles Roqué, els alcaldes de l’època de Sant Feliu i Santa Cristina, Antoni Juanals i Pilar Blasco, respectivament, il·lusionista Xevi i el periodista Josep Andújar. L’esdeveniment, obert a tothom, vol servir per “conèixer millor la història d’aquest singular episodi”, es recorda des de l’Arxiu, que afegeix: “Fa 20 anys que la gran roca de Pedralta va ser recol·locada al lloc a on tants segles havia basculat, convertint-se en tota una icona del nostre municipi”.

La pedra es va reposar a finals del mes de maig de 1999. La restitució de Pedralta, amb un projecte ideat per l’enginyer Amat, es va fer amb l’ajut de dues grues, que van aixecar al mateix temps la gran pedra, que pesa 104 tones. Es va mirar de mantenir la seva essència de basculant, més quan fins llavors era la més important de tot el continent europeu. Però finalment, es va optar per deixar-la encavalcada, sense moviment, però amb el mateix efecte social. La seva reposició posava fi a quasi dos anys i mig amb la pedra a terra. La caiguda de la gran roca basculant es va descobrir el 10 de desembre de 1996 per un ciclista que passava per la zona. Alguns van raonar la caiguda al temporal de pluja i vent d’aquells dies previs al dia 10. Altres, a la lenta erosió ocasionada pel costum arrelat de comprovar empíricameent la seva basculació.

Davant la caiguda, que feia de fita de terme entre els municipis de Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols, de seguida es van activar un seguit d’iniciatives per restituir-la al seu lloc. Es van fer estudis, enquestes, concurs d’idees…Finalment, el mes de març de 1997, Amat, que era catedràtic a la UPC, va presentar un projecte tècnic de restitució. El seu cost era de 5 milions de pessetes (uns 30.000 euros). Des de Santa Cristina, es va optar per fer una consulta popular al respecte, que va guanyar el sí amb 77 vots afirmatius i 44 de negatius. Seguidament, el ple cristinenc, reunit el 18 d’abril de 1997, va donar la seva aprovació, però sense fer cap aportació econòmica. Tot i això, sí que va fer-ho el consistori ganxó, que, juntament amb un grapat d’iniciatives, va acabar recaptant 6,8 milions de pessetes. El superàvit de la recaptació va servir per reforestar l’entorn de Pedralta.