D’inici va semblar que TSF, ERC i el PSC oferien debatre els projectes estratègics de ciutat, cosa que semblava positiva. Però al final, el nou aparcament de la Corxera i el contracte pendent d’escombraries i neteja no s’han desenvolupat. I altres obres, sobretot el passeig de Rius i Calvet, s’han fet sense consultes, participació i menystenint l’oposició, entre els quals el nostre grup, que cal recordar que va ser el més votat. Vam demanar i oferir suport al projecte del Museu Thyssen, però tampoc ens van voler escoltar.

Hem seguit la filosofia renovadora de JuntsxCat arreu del país, el 21-D, en les generals, en les europees o allà on no tenim alcaldies. No és cap crítica al grup actual, que ha fet feina. Però hem apostat per una candidatura oberta, representativa d’altres entorns i sensibilitats que poden incloure ERC, la CUP o fins i tot Tots per Sant Feliu. Cerquem un canvi de manera de fer, més participació i apel·lar al nostre eslògan, Construïm el Sant Feliu del futur.

A Rius i Calvet calia actuar i una reforma. Però el projecte inicial no ens agradava i finalment, gràcies a les pressions i les veus crítiques, s’han introduït tocs d’embelliment i respecte patrimonial que no veiem malament. Pel que fa a la resta del passeig, ens fa por que la graderia s’estengui, i nosaltres apostem per preservar la barana de mar de Bordàs. Cal donar importància al vianant, treure cotxes, amb una alternativa d’aparcament, però mantenir l’essència. I és necessari redactar un pla director amb els millors professionals.

L’aparcament a la Corxera, com a lloc d’arribada des de la ronda de Ponent i a l’entorn del Thyssen, el teatre o la zona esportiva pot tenir el seu sentit, tot i que voldríem que tingués menys impacte en superfície. Però cal un segon aparcament sota el passeig dels Guíxols. No ho diem només nosaltres, sinó la majoria de comerciants, per mantenir l’activitat al nucli antic i garantir una oferta per a veïns, segons residents i rotació.

És factible, pot donar cabuda a més places de les que se suprimirien en superfície i estaria a prop dels comerços, les zones de restauració i la platja. L’opció de la carretera de Palamós, com la Corxera, no és prou cèntrica.

L’aposta per embellir la zona ens sembla correcta, però crec que s’ha començat la casa per la teulada. Però si aquests quatre anys no es podia començar l’ampliació de l’asil, tampoc era necessari gastar-se dos milions en una plaça gran. A més, ens preocupa que s’aposti tant pel formigó. Podia estar justificat al Guíxols Arena, però no pas a tot arreu.

Tenim una preocupació clara, que és la taxa d’atur i la baixa renda per càpita, per l’estacionalitat del sector serveis. A curt termini, calen accions socials: habitatge públic, ampliar l’asil –perquè la corba d’envelliment cada cop és més pronunciada–. I per a la gent jove, hem d’afavorir que es creï ocupació desvinculada dels negocis turístics. Vivim i continuarem vivint del sol i platja, però a més de desestacionalitzar, calen llocs de treball per a professionals amb formació.

Volem reconvertir l’edifici abandonat del Palm Beach en un centre d’interpretació de la riquesa dels fons marins i activitats esportives, per desestacionalitzar el turisme, en la línia de la recuperació de patrimoni i la reivindicació de figures com Irla, Patxot, Garreta, Gaziel o Bordàs, o un viver d’empreses per a indústries tecnològiques i respectuoses amb el medi, que generin noves oportunitats laborals, més enllà del Thyssen.

Sí, tot i no tenir gaire informació sobre l’estat del projecte. Però si va al monestir, creiem que caldria destinar l’antic hospital com a seu del Museu d’Història. Per a oficines, ja tenim l’edifici de les Vetlladores, que cal reformar.

És la principal queixa que rebem dels veïns, i cal recordar que és un problema recurrent. La normativa europea aposta pel porta a porta a partir del 2020, i hem consultat empreses que l’apliquen en municipis propers. És una urgència que cal abordar, sense partidismes, i pensant sobretot en les 20.000 persones que hi residim tot l’any. Era una urgència, però han passat quatre anys i estem igual, i la nostra aposta és començar a analitzar el porta a porta al nucli històric.

Amb el dèficit de seguretat ciutadana, per la manca d’efectius de la policia municipal. Cal ampliar plantilla, i molts veïns de Vilartagues reclamen policia de proximitat, que conegui el territori i detecti els problemes.

Esperem retenir el vot del 2015, perquè el govern no ha respost a les expectatives del diàleg. ERC, després del 155, va prioritzar mantenir-se al govern amb el PSC, en contra de l’opinió de molts votants. I l’ANC ha tornat a demanar-nos signar el compromís d’un govern independentista, i l’hem ratificat com aleshores.

Volem ser l’alternativa i tenir prou força perquè el tripartit actual de TSF, ERC i el PSC no torni a sumar. Si som la força guanyadora, TSF no serà la nostra primera opció de pacte, sinó que apostarem per un govern clarament republicà. I tampoc descartem governar en minoria i negociar acords de ciutat amb la resta de grups.