Segons Informa Radio Sant Feliu El Costa Brava Gypsy Jazz Hot Club és el resultat de la unió de Jaume Carapeto («Jimmy arapetenberg») i Antoni Pujol («Antoine Banosi»), guitarristes entusias tes de l’estil anomenat jazz manouche o gypsy jazz que van crear el guitarrista Django Reinhardt i el violinista Stephane Grapelli a Paris amb el seu grup Le Quintette du Hot Club de France (1934), fusionant la música europea d’arrels gitanes amb el jazz americà. Aquests dos genis van crear un estil completament diferent del jazz estàndard americà. Aquest és, doncs, l’estil practicat pel grup.
A més, el duet, atenent les circumstàncies, acostuma a comptar amb la col·laboració d’altres músics
itinerants, com un contrabaixista i altres instruments melòdics de vent. El millor és, però, escoltar el grup més que intentar definir-lo amb paraules.Pere Ballart (Barcelona, 1964) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB. Entre els seus llibres d’assaig, que han estat objecte de diversos guardons, destaquen Eironeia (1994), El contorn del poema (1998), El riure de la màscara (2007) i Obra vista (2009). També ha practicat la crítica literària des dels mitjans, com ara els diaris El País i l’Avui o les revistes Serra d’Or i Lletres.
La veu cantant és un assaig en què Pere Ballart, en la llarga tradició de les «defenses de la poesia», dóna arguments per retornar a aquest gènere el prestigi de què va gaudir durant tants segles i que avui sembla cada cop més en perill. L’estudi reprèn una preocupació, ja present en llibres anteriors com El contorn del poema o El riure de la màscara, per acostar la poesia lírica al màxim nombre de lectors.
Presentació a càrrec del crític i poeta Jordi Julià.Aquest grup matadeperenc d’havaneres va començar el 1982 com un grup d’afeccionats al cant, i particularment de les havaneres, conegudes i viscudes en les llargues vetllades d’hivern a les tavernes de Calella de Palafrugell.
És un grup fidel a l’estil dels vells tercets que van preservar l’havanera com a cant de taverna a la primera meitat del segle XX; la instrumentació es limita a una guitarra, i la seva vocació és cantar bàsicament havaneres antigues vingudes de Cuba o composades per gent de la Costa Brava, sense renunciar a interpretar algunes de les havaneres i valsets moderns més bonics i amb més sabor