L’esperada reforma que ha de culminar amb la renovació completa del port de Platja d’Aro, finalment ha arrencat aquesta setmana després d’anys de tràmits, polèmiques i, fins i tot, la caiguda de l’antiga junta directiva del Club Nàutic. Amb un cost de 18 milions d’euros que pagaran els propietaris dels amarradors, està previst que les obres s’allarguin fins a l’estiu del 2021. Així ho va confirmar ahir el president del Club Nàutic Port d’Aro, Vicenç Arqués, qui va explicar que els treballs s’han iniciat amb el desmantellament de les antigues instal·lacions.

El projecte executiu de l’obra va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya el novembre passat i suposarà una reducció del 40% dels amarradors que hi ha actualment, passant dels 790 als 464. «Són més amples perquè s’han d’adaptar a les noves dimensions de les embarcacions que són més curtes i amples», va relatar Arqués. Seran justament els propietaris d’aquests amarradors els que pagaran els treballs, valorats en 18 milions d’euros.«Ja n’hi ha 300 de venuts i en queden 150 per a futurs compradors», va assenyalar el president del Club Nàutic, qui va especificar que la majoria de propietaris són catalans.

Segons el projecte, el nou port tindrà uns 21.400 m2, més 81 amarradors d’Ús Públic Tarifat (UPT) i permetrà, entre altres millores, reforçar la bocana per tenir més amplada en el canal i reduir l’agitació d’aigües a l’entrada. Concretament, es reduirà el morrot i es construirà un nou contradic i una nova escullera. D’altra banda, també està projectada la recuperació dels calats, la instal·lació d’un nou paviment, un nou sistema de circulació d’aigües, la renovació integral de l’enllumenat, dels controls d’accés, de les torretes o el dragat de les sorres dipositades, entre d’altres.

Les obres s’executaran en quatre fases. La primera es farà a la zona del canal més pròxima a la carretera, de gener a juny de 2020, on es passarà de 248 a 201 amarradors. La segona i la tercera fase s’ubicaran a la part central del canal. Tindran lloc de setembre de 2020 a gener de 2021 i de gener a juny de 2021, respectivament. Pel que fa als amarradors, es passarà de 106 a 84 i de 151 a 122, respectivament. La quarta fase s’ubicarà a la part del canal més endinsada al mar, on es passarà de 285 a 57 amarradors. «És un projecte molt ambiciós que ens ha portat molts problemes i que s’ha allargat molt en els temps», va valorar Arqués, qui, tot i això, va assegurar que l’inici de la reforma els treu «un gran pes de sobre». Tot i els treballs, el president del CN Port d’Aro va assegurar que l’equipament seguirà obert 365 dies l’any i que durant els mesos de juliol i agost s’aturaran les obres.

Reiniciar la concessió

La reforma del port s’arrossega des de fa anys i va provocar, entre altres conflictes i problemàtiques, la caiguda de l’antiga junta directiva del club nàutic -a través d’una moció de censura- a causa de la seva intenció de construir un nou espigó de 75 metres davant el paratge protegit de punta Prima.

Després de guanyar les eleccions, el gener del 2016 la nova junta directiva va començar a treballar en la negociació del nou projecte i l’abril d’aquell any va entrar en vigor la nova concessió de gestió del port per un període de 25 anys a la Unió Temporal d’Empreses Port d’Aro, formada pel club i la promotora Sierra Mias. «En aquell moment va començar la batalla amb la Generalitat per tirar-ho endavant», va recordar Arqués, qui va especificar que el principal problema tenia a veure amb les dimensions de la bocana i el seu impacte medi ambiental.

Finalment, i després de presentar quatre alternatives, la Generalitat va optar a principis del 2018 per la bocana més respectuosa amb el medi ambient. «És un projecte ambiciós que ens ha portat molts problemes i que s’ha allargat molt en el temps», va valorar el president del CN Port d’Aro. En aquest sentit, Arqués va avançar que els socis tenen «malestar» perquè consideren que han «perdut» quatre anys de la concessió amb negociacions. «Demanarem a la Generalitat que la concessió dels 25 anys s’apliqui de nou a partir d’aquest novembre, quan es va aprovar el projecte executiu», va afegir Arqués, qui, tot i això, va remarcar que els socis «s’han tret un gran pes de sobre».