L’abocador de Solius haurà de cessar l’activitat i
tancar en el termini màxim d’un mes, a comptar des de dimecres passat,
en compliment d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) a la qual ha tingut accés aquest diari i que té com a
part demandada el Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya. La sentència, que no és ferma, dona la raó a
un propietari veí de l’abocador que havia presentat un recurs contenciós
administratiu contra l’ampliació del complex i la seva posterior
regularització perquè les obres es van fer sense permís en terrenys
protegits del massís de Cadiretes.

L’abocador
de Solius (oficialment, Complex de Tractaments de Residus de Solius)
està situat en uns terrenys de Llagostera i Santa Cristina d’Aro.
L’òrgan titular que el gestiona és un consorci format pels ajuntaments
d’aquests dos municipis, juntament amb els de Sant Feliu de Guíxols,
Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni. El consorci, que és part
codemandada en la causa, cedeix l’explotació de la instal·lació al grup
GBI Serveis, propietat de l’empresari de Lloret de Mar Gustavo Buesa,
que gestiona altres instal·lacions semblants.

L’origen
de la demanda es remunta a les obres d’ampliació que GBI Serveis va
realitzar sense permís entre els anys 2009 i 2010 amb l’objectiu
d’augmentar la capacitat i la vida útil del complex. Concretament, la
demanda es referia al vas del dipòsit de residus, una bassa
compartimentada de lixiviats i aigües seminetes (líquids provinents dels
residus) i una instal·lació de premsat de residus. Aquestes obres,
segons la sentència de la magistrada de la causa, Isabel Hernández
Pascual, es van fer sense “titulació habilitant”, cosa que suposa un fet
“realment sorprenent per la seva temeritat i desconsideració de la
legalitat.”

Terrenys protegits

Els
terrenys de l’abocador de Solius formen part del Pla d’Espais d’Interès
Natural de Catalunya (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000, a més de ser una
zona d’especial protecció d’aus. Per aquest motiu, la sentència estima
les al·legacions de la part demandant, que sostenia que part de les
instal·lacions eren incompatibles amb el “planejament urbanístic”
malgrat els certificats favorables emesos pels ajuntaments de Santa
Cristina d’Aro i Llagostera per aconseguir l’autorització ambiental
corresponent.

En aquest sentit, el 9 de febrer del 2012,
l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Llagostera va informar
“favorablement” de la “compatibilitat urbanística” de l’activitat
existent, adduint que el sòl estava “classificat com a no urbanitzable i
qualificat com a sistema general d’equipaments comunitaris, ús de
tractament de residus.” El propietari demandant, però, va al·legar que
les instal·lacions –i més en concret la bassa de lixiviats i aigües
seminetes– no són compatibles amb el planejament perquè ocupen sòl “no
urbanitzable de protecció especial i zona de reserva forestal”, on no es
poden construir instal·lacions vinculades a “l’abocament i
emmagatzematge de residus.”

Sense estudi d’impacte

La
sentència també destaca l’omissió d’un estudi d’impacte ambiental i, en
el seu cas, “la caducitat” del que es va presentar el març del 2009,
any en què es van iniciar les obres. La sentència recorda que ja havien
passat més dels quatre anys que fixa la llei entre la data de
presentació de l’estudi i la declaració d’impacte ambiental, que va
tenir lloc l’1 d’abril de 2014. Aquell dia, amb la corresponent
declaració d’impacte ambiental, la Ponència Ambiental va aprovar la
proposta d’atorgament de l’autorització ambiental. Finalment, el
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va concedir
aquesta autorització al consorci el 10 d’octubre de 2014.

El 19 de
novembre, mitjançant un decret d’alcaldia, l’Ajuntament de Llagostera,
aleshores encapçalat pel batlle Fermí Santamaria (PDeCAT), va qualificar
com a lleus i va declarar prescrites les infraccions urbanístiques del
2009 i el 2010. La regularització es va fer malgrat un altre informe de
l’arquitecte municipal que alertava que una part de l’abocador quedava
en terrenys protegits.

La sentència, a la qual es pot presentar
recurs, dona la raó al propietari i anul·la la resolució del 10
d’octubre del 2014 del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, deixa
sense efecte l’autorització ambiental i “ordena” el cessament de totes
les activitats de l’abocador i la clausura en el termini màxim d’un mes.
També condemna les parts demandades a fer-se càrrec de les costes amb
el límit màxim de 3.000 euros, més l’import dels honoraris del pèrit
designat pel tribunal.

LES FRASES

No ens plantegem una ampliació de Solius, però tampoc un tancament sobtat perquè és materialment impossible

Solius ha donat el que havia de donar, si s’han de complir els terminis que hi havia, els compliremToni NavarroALCALDE DE LLAGOSTERA

Potser el tancament no és necessari si es corregeixen les deficiències que diu la sentènciaDavid ParronPRESIDENT DEL CONSORCI DE SOLIUS

Veuen “impossible” el tancament de l’abocador de Soilus abans d’un mes

Marc Salgas

Toni Navarro, alcalde de Llagostera, i
David Parron, regidor de Medi Ambient de Llagostera i president del
Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de
Residus de Solius, creuen que és materialment “impossible” la clausura
d’una infraestructura com l’abocador de Solius en el termini d’un mes.
Navarro al·lega motius tècnics per allargar la vida de l’abocador, que
està situat en la seva major part a Llagostera (l’altra part és al terme
de Santa Cristina d’Aro): “Hi ha una normativa que ens permet disposar
de més temps i estudiar la sentència per veure què cal fer. Els tècnics
ens diuen que no cal respectar aquest termini perquè la planta afecta
tercers i hi ha una impossibilitat material de tancar-la en un sol mes.”
“No és factible en cap cas tancar un abocador en un termini de trenta
dies”, explica Parron. “S’ha de fer de manera ordenada, amb un projecte i
d’acord amb l’Agència Catalana de Residus.”

Navarro (ERC) és
alcalde de Llagostera des de les eleccions del maig del 2019 gràcies a
un acord amb la CUP-Alternativa per Llagostera. Les dues formacions van
deixar clar en accedir al govern que volien aturar el projecte d’una
nova ampliació de l’abocador impulsat en el mandat anterior per Fermí
Santamaria (PDeCAT). L’actual consistori tenia previst respectar la vida
útil de l’abocador, prevista fins al 2026, i clausurar la instal·lació
tot seguit.

Parron assegura que el consorci estudiarà ara amb els
advocats quines actuacions ha de seguir aquest organisme, entre les
quals hi ha la possibilitat de presentar recurs. Un recurs que ara
mateix “no està sobre la taula” dels serveis territorials de la
Generalitat a Girona, segons va confirmar ahir el seu director, Pere
Saló. Aquest diari també es va posar en contacte amb GBI Serveis,
empresa gestora de l’abocador, que no va fer declaracions.

D’altra
banda, aquesta no es l’única via judicial oberta en contra de
l’abocador de Solius. Entitats ecologistes de Girona van confirmar ahir
que han presentat denúncies contra diversos responsables de l’abocador
de Solius i contra treballadors i responsables municipals de Llagostera.