Prop de 3.500 exemplars de cranc roig retirats en dos dies de voluntariat ambiental a les basses de Santa Cristina d’Aro

Prop de 3.500 exemplars de cranc roig retirats en dos dies de voluntariat ambiental a les basses de Santa Cristina d’Aro

Aquest cap de setmana (dies 1 i 2
d’agost) la Societat Catalana d’Herpetologia i l’Ajuntament de Santa
Cristina d’Aro, amb la col·laboració del Grup de Natura Sterna, han
organitzat una jornada de voluntariat ambiental per eradicar el cranc de
riu americà a dues basses del coll de Can Llach (Romanyà de la Selva),
en el marc d’un projecte subvencionat per la Diputació de Girona.

Al llarg de dos dies, una quarantena de
voluntaris han col·laborat en buidar les basses, capturar crancs i
retirar els llots, ajudant a recuperar uns hàbitats aquàtics ara molt
degradats per la presència d’aquesta espècie exòtica invasora.
L’organització calcula que s’han pogut retirar més de 3.000 exemplars de
cranc roig de la bassa grossa i uns 350 exemplars de la bassa petita.

El cranc de riu americà o cranc roig
Tan abundant com perillós per la fauna i la flora autòctones, el cranc de riu americà o cranc roig (Procambarus clarkii)
és un crustaci decàpode originari d’Amèrica del Nord, però que en
l’actualitat s’estén també per Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia. La seva
arribada als nostres ecosistemes es remunta als anys setanta, quan es
va importar com espècie per al comerç, consum i esquer. Des de llavors
s’ha anat estenent per la gran major part dels trams baixos i mitjos
dels cursos fluvials del país, moltes vegades amb l’ajuda directa de
l’ésser humà mitjançant alliberaments voluntaris.

La seva gran capacitat invasora es deu a diferents factors. Pot viure en
tot tipus d’ambients aquàtics com rius, rierols, basses, llacs i
embassaments, a més pot adaptar-se a zones salines i resistir a la
sequera. Presenta un rang de tolerància molt ampli pel que fa a la
qualitat de l’aigua i suporta baixos nivells d’oxigen dissolt, fet que
li permet sobreviure en indrets on cap altre espècie ho pot fer. És
omnívor, molt territorial i agressiu i, a més, ha eliminat de molts
ecosistemes al seu germà competidor, el cranc de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Això és degut a que el cranc roig és portador de l’afanomicosi, malaltia provocada pel pseudofong Aphanomyces astaci i mortal pel cranc de riu de potes blanques. L’Aphanomyces astaci
és tan perillós que està inclòs dins el llistat 100 de les espècies
exòtiques invasores més nocives del món, elaborat pel Grup Especialista
d’Espècies Invasores (GEEI) de la Comissió de Supervivència d’Espècies
(CSE) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa
(UICN).

Són múltiples els impactes que genera al medi natural. El cranc de riu
americà provoca la transformació física del medi degut als seus costums
cavadors, així com la destrucció de la vegetació aquàtica,
desestructurant les xarxes tròfiques i alterant la productivitat dels
ecosistemes. També depreda sobre els macroinvertebrats, peixos i
amfibis, tant d’adults, juvenils o postes, fins al punt en que els
desplaça per complet dels hàbitats provocant canvis molt greus.

La seva àrea de distribució tan àmplia fa impossible la seva eradicació
sense afectar la resta de la biodiversitat. Tot i que l’extracció
selectiva mitjançant la captura manual, amb nanses o pesca pot ser
eficaç en funció de l’indret, com s’ha pogut comprovar en diferents
projectes realitzats amb èxit per la Societat Catalana d’Herpetologia,
no existeix cap programa de control totalment eficient d’aquesta
espècie. Actualment els esforços es destinen a aturar la seva expansió i
l’educació ambiental és l’eina més fiable.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.