“Hem hagut de superar moltes experiències dolentes, com ara les morts
de Canito, Pedro i Enrique, després de les quals vam haver de treballar
molt dur per reconquerir el nostre públic. Però res del que hem viscut
és comparable amb la situació que estem patint ara, nosaltres i tota la
societat. La pandèmia ha posat al descobert la fragilitat del nostre
sistema.” Qui parla és Álvaro Urquijo (Madrid, 58 anys), compositor,
cantant i guitarrista de Los Secretos, gran clàssic del rock espanyol
amb 40 anys d’història –el grup va publicar el 1980 el seu primer single–
o més: va ser el 1978 quan els germans Urquijo, Enrique, Javier i
Álvaro van formar el grup Tos amb el bateria i cantant José Enrique
Cano, conegut com a Canito, la mort del qual en accident de trànsit va
anar seguida del canvi de nom i d’un concert col·lectiu d’homenatge,
considerat l’acte fundacional de la Movida madrilenya.

Los Secretos ho han fet, ho han viscut i ho han patit tot en el món de la música –el bateria Pedro Antonio Díaz també es va morir a la carretera i la mort d’Enrique, el 1999, va estar a punt de posar fi al grup–, i potser això explica que no s’aturin ni en circumstàncies tan adverses com les actuals: la seva gira del 2020, De Vuelta, té una agenda força atapeïda fins a la tardor. Avui i demà, el grup actuarà a Catalunya amb la seva formació més completa, la de sextet –també fan bolos com a trio–, i un plantejament “més acústic que elèctric i més vocal” per tocar davant d’espectadors asseguts i separats: aquesta nit Los Secretos tocaran al Fes Pedralbes de Barcelona (22 h; de 30 a 45 euros) i demà divendres al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, en un programa doble amb Coque Malla, que obrirà la nit (21 h, 32 i 42 euros).

Evidentment, no és fàcil per a un grup amb tantes cançons memorables
preparar el repertori d’un concert: “Hi ha vegada que et tornes boig per
intentar satisfer tothom. Sempre intento posar-me en la pell de
l’espectador. Per això en els nostres concerts mai no poden faltar un
bon grapat dels nostres temes més coneguts, però també dos o tres temes
de l’últim disc [Mi paraíso, 2019] i quatre o cinc cançons del
nostre fons d’armari: temes menys populars però que ens agraden i no
havien sonat gaire en directe”, explica Álvaro, que ha estat durant
quatre dècades l’autèntic fil conductor del grup que ara completen Ramón
Arroyo (guitarres), Jesús Redondo (teclats), Juanjo Ramos (baix) i
Santi Fernández (bateria).

Álvaro és contundent a l’hora de defensar la música en directe en
temps de pandèmia: “Estem demostrant que es poden fer concerts amb la
màxima seguretat. Per a nosaltres és imprescindible que la maquinària no
t’aturi, que es continuï movent l’engranatge, perquè hi ha moltes
famílies que depenen d’això. I també és fonamental que la música i la
cultura vagin endavant; si més no, jo com a persona, no ja com a músic,
no puc viure sense elles. De fet, sense la ciència i la cultura no
seríem aquí, però els polítics només se’n recorden de nosaltres quan els
convé, i jo els he patit tots, des de la UCD… Si jo fos ministre de
Cultura obligaria totes les televisions a emetre espais culturals en
horari de màxima audiència.”

El virus ha deixat aparcats un parell de projectes, que reprendran
més endavant: un musical sobre la història de Los Secretos, en què també
actuarà el grup, i una minisèrie de ficció que recrearà la formació del
grup. Encara tenen moltes coses a dir.