El futur de l’edifici que fins al 2007 va aixoplugar les darreres
festes de la discoteca Palm Beach, sobre el racó de garbí de la platja
de Sant Feliu de Guíxols, s’encamina cap a una nova etapa després d’una
dècada llarga d’abandonament. Les direccions de Costes de l’Estat i de
la Generalitat “veuen amb bons ulls el projecte” municipal de
sol·licitar-ne la concessió, caducada des del juliol del 2018, i encara
en mans del grup de restauració Eldorado, segons explica el tinent
d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs. La intenció és reconvertir tota la
planta superior en aules i espais d’ús públic, cultural o educatiu i
continuen en converses amb la Universitat de Girona (UdG), que hi ha
mostrat interès en espera de la concreció del projecte d’obres; però
l’alcalde, Carles Motas, amplia l’abast d’ús a activitats per als
centres educatius del municipi o amb caràcter divulgatiu.

El
govern local ha negociat des de fa més de dos anys assumir el control
de l’edifici, que des del tancament forçós de la discoteca, el 2007,
havia quedat abandonat. La crisi econòmica, primer, no hi va ajudar, i
més tard el termini de caducitat de concessions, el 2018, sense
seguretat d’assolir la renovació mentre es tramitava la llei de costes
vigent, del 2013. El reglament del text es va fer esperar i va acabar de
complicar que la concessionària, Touring, trobés capital per tirar
endavant el pla director presentat el 2014, de l’arquitecte Albert Pla.
El gerent del grup Eldorado, Marc Cruañas, lamentava ahir les traves que
s’ha trobat els darrers anys: “Som els primers que tenim ganes de
desencallar-ho, perquè la situació actual de l’edifici és un drama per
al poble, per a la imatge del litoral i per a nosaltres mateixos.”
Encara regenten el restaurant annex Eldorado Mar, entre la zona
maritimoterrestre en concessió i part de la finca de propietat.

Rètol fora i totxanes

Les
converses entre Costes i el consistori, represes a partir del juny, han
donat com a primer fruit un permís perquè el municipi retirés l’icònic
rètol de la discoteca, al terrat de la rotonda més propera al nucli
urbà, i tapiés els porxos de la planta inferior. L’alcalde defensa que
era una reivindicació que s’arrossegava des del 2019, pel risc que
l’estructura metàl·lica que sostenia el conjunt de lletres –d’uns deu
metres d’amplada per gairebé cinc d’alçada– cedís i algú prengués mal.
El regidor Saballs revela que el rètol, per ara, descansa en un dels
locals municipals: n’analitzaran l’interès i el destí futur, com a
testimoni del passat turístic més recent de la població.

Pel que fa a l’àmbit tancat amb totxanes, Motas defensa que el temporal Glòria,
al gener, havia acabat de fer miques els finestrals i es trobaven
sovint amb gent a dins. A banda de rodamons i aixopluc per a la pràctica
del botellón ara doblement perseguit, la Policia Municipal havia
trobat banyistes dinant-hi a dins durant la jornada de platja o, fins i
tot, fent-hi nit en primera línia de mar.

Calendari a la tardor

De
moment, però, la concessió futura encara no s’ha resolt. La llei de
costes vigent preveu durades de fins a 75 anys, però tot plegat també
dependrà del projecte, adjudicat a la primavera i que el consistori
espera per començament de tardor. El document ha de desencallar la
concessió directa sense concurs, i l’alcalde diu que aclarirà el cost
d’una obra de rehabilitació que pagarà l’Ajuntament i recuperaran amb la
concessió d’uns 200 metres quadrats per a usos d’hostaleria, que hauran
de cobrir el cànon total.

Tot plegat manté en l’aire el futur
d’Eldorado Mar, per bé que Motas deixa clar que “a l’Ajuntament, per
ara, no li fa nosa; s’ha d’entendre amb Costes”, per bé que l’inici de
la rehabilitació no s’afrontarà, com a mínim, fins a l’any vinent.

Cruañas mostra la voluntat de facilitar l’entesa a llarg termini: “Part de l’edifici continua sent privat, fet que pot interessar a l’Ajuntament, i la concessió de la part hostalera ens pot interessar a nosaltres.” L’empresari diu que hi ha “bona sintonia” amb el consistori.Amb vista a la tardor, abans de la presentació del projecte municipal per restaurar l’edifici, Costes té pendent la reversió de la concessió actual, que la Generalitat va declarar caducada anticipadament al 2016 però Touring va recórrer i s’ha mantingut fins que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va atorgar la raó al Govern, a inicis d’any. Pel que fa al pressupost i calendari, també es definiran quan es coneguin les característiques del projecte, però de moment l’únic segur és que enguany no hi ha partida per començar-hi a treballar i hi ha la intenció que s’hi estigui treballant abans de final del mandat.

L’objectiu de recuperar una estètica d’època

Els usos culturals o educatius són
l’argument per mantenir el control sobre un edifici protegit com a bé
cultural d’interès local (BCIL) des de l’any 2013, i amb la idea
d’eliminar elements afegits i consolidar els originals dels banys d’en
Baldomer Ribot o de Can Rius –quan se’n va fer càrrec l’industrial
barceloní Pere Rius i Calvet–, amb un disseny de l’arquitecte Joan
Bordàs inaugurat el 1922. L’edifici està catalogat dins del període
noucentista, i se’n conserven plànols i imatges a l’arxiu que poden
guiar la recuperació de l’estètica exterior original.