Els
ecosistemes marins estan sotmesos a una notable pressió, especialment
per l’activitat humana, ja sigui pesquera o recreativa. Tot i l’impacte
que suporten, el nostre mar encara amaga sorpreses. Una troballa, el
juny passat, de dos individus d’una espècie de xucladits (Lepadogaster purpurea) és la primera referència o la primera observació documentada d’aquesta varietat de peix al Mediterrani occidental ibèric.

Miquel Àngel Fuentes, membre del Grup de Natura Sterna, biòleg de
Natura Montfred, i especialitzat en ornitologia, herpetologia,
ictiologia, seguiment i gestió de la biodiversitat i educació ambiental,
va fer aquesta observació, en el marc d’un ambiciós projecte
d’investigació i documentació de tota la biodiversitat de la vall del
Ridaura, impulsat i publicat per Sterna: “Es tracta d’una espècie
escassa i molt desconeguda al Mediterrani, descoberta fa pocs anys i
d’identificació molt complexa, motiu pel qual segurament no s’havia
trobat encara. Pot viure a pocs centímetres de fondària, oculta sota
pedres i còdols en platges i cales molt concorregudes”, destaca.

Una gran feina en xarxa

Segons Fuentes, aquesta troballa “no és un fet aïllat, ni tampoc
casualitat”. El biòleg remarca que s’ha materialitzat gràcies a “anys de
feina desinteressada de biòlegs i naturalistes del Grup Sterna i a la
tasca d’organitzacions especialitzades en grups taxonòmics concrets
presents a Catalunya, com és el cas del Grup de Recerca d’Opistobranquis
de Catalunya (GROC). La feina voluntària feta per aquest grup ha permès
anar enriquint una llista d’exemplars marins presents a la Vall d’Aro
que supera les 1.080 espècies. “Aquest treball va creixent gràcies a la
col·laboració de ciutadans en projectes de la ciència ciutadana i a
tasques desenvolupades per empreses especialitzades en diagnosi i
seguiment de la biodiversitat, com Natura Montfred, en els seus estudis
elaborats en els àmbits terrestre i marí.”

Treballs de recerca

Les tasques de recerca marina de Sterna es porten a terme des de fa
més de deu anys, però aquest 2020 han cristal·litzat en forma de
catàlegs de fauna marina, meticulosament editats per Carlos Álvarez Cros
(Sterna) i publicats en el seu web, ocellsvallridaura.cat, en el qual
estan disponibles perquè els puguin consultar tant gestors públics i
naturalistes com ciutadans interessats a conèixer el patrimoni natural
de la zona. “Gràcies a aquest esforç de prospecció, ara sabem que la
zona de la vall del Ridaura presenta una biodiversitat marina molt
elevada, i s’hi poden trobar espècies molt rares en l’àmbit de Catalunya
i fins i tot d’Espanya. En són alguns exemples les espectaculars
observacions que va fer a la vall Xavier Salvador, també de Sterna, i
membre del GROC, sobre el grup taxonòmic dels heterobranquis (els
acolorits i famosos llimacs marins), moltes de les quals han representat
primeres citacions tant a Catalunya com a la resta de l’Estat”, explica
Fuentes.

Aquest catàleg, un recull obert, aplega el conjunt de 191 espècies de
peixos marins observats bussejant a les costes de la vall del Ridaura.
La fondària assolida en les immersions no supera els 38 metres. “No es
tracta d’una llista exhaustiva, i per completar-la es demana
l’aportació de dades addicionals, obtingudes de la mateixa manera”,
explica Salvador. Els punts que es controlen són: les cales del Vigatà i
l’Ametller, totes dues de Sant Feliu de Guíxols, i la Cima, a Castell
d’Aro.

Vint anys de lluita

Ara fa dues dècades, va néixer el Grup de Natura Sterna de la Vall
d’Aro, una associació de referència formada per un grup obert i
heterogeni de persones amb la natura com a denominador comú. Jaume
Ramot, president de l’entitat, destaca el treball per la recerca i la
divulgació del medi natural i cultural.

“El que no coneixem no ho podem conservar”

Joan Trillas

Miquel Àngel Fuentes, biòleg i membre de
Sterna, valora la troballa com un element més per avançar en la
conservació del medi marí.Què representa la troballa d’aquest xucladits?Representa
un millor coneixement de la biodiversitat marina i ens permet treballar
per una millor gestió en l’àmbit de la conservació. El que no es coneix
no es pot conservar. La troballa d’aquest peix representa un gra de
sorra més, important com tots, perquè suma, en el camí cap al
coneixement del nostre medi natural i de la seva biodiversitat. En
l’àmbit científic és molt rellevant, perquè per primera vegada una
espècie de peix tan poc coneguda es documenta al Mediterrani ibèric.Un treball desinteressat?Sí,
pensi que aquesta feina es fa amb metodologia científica però la fan
persones sota el paraigua d’una entitat. Moltes vegades són persones
anònimes i desinteressades, totes treballant per un projecte, ja sigui a
través d’entitats locals i naturalistes, com el Grup de Natura Sterna, o
a través d’empreses d’estudis del medi ambient, com és el cas de Natura
Montfred, i totes col·laborant per millorar el coneixement de la
biodiversitat. Pensi que aquest és un camp en què s’inverteixen molt
pocs recursos. Si només hi hagués coneixement del nostre territori per
part dels científics que s’hi dediquen, realment el coneixement seria
molt més pobre.La gent és conscient del que passa al mar?No,
no ho és. El que ens passa és que hem perdut la memòria històrica. Ja
no recordem, o molt poca gent ho recorda, com era fa pocs anys el
Mediterrani, el que havia arribat a ser. Un mar ple de tortugues, de
grans animals marins, com balenes, dofins, taurons i grans peixos… És,
per cert, un dels mars del món amb més espècies de taurons citades. Tot
plegat, arran de la sobreexplotació dels recursos pesquers als nostres
mars.