Segons Informa Radio Sant Feliu Ultimo Veneno es forma el 2003 amb l’única pretensió de passar una bona estona amb els artistes que més admiren: Kiko Veneno, Manolo Garcia (El Último de la Fila), Joaquín Sabina, Radio Futura, Los Rodríguez… Darrerament el grup també està composant les seves pròpies cançons, com el tema «Nos vamos yendo», en la línia dels temes versionats i sempre en format acústic.

Último Veneno està format per Jordi Llenas, baix; Toni Molina, bateria; Xevi
Raurich, piano; Ivan López, guitarra acústica; i Salva Ramírez, guitarra i veu.

*Entrada: 6 euros

A La col·laboradora Empar Moliner fa una radiografia del món editorial. Una novel·la coral amb diferents personatges a quin més interessant. Magdalena Rovira, una dona separada i mare d’una nena de 3 o 4 anys, es guanya la vida escrivint llibres que no es publiquen amb el seu nom; és el que popularment es coneix com una «negra literària». Un dia rep la trucada d’un agent literari famós, Oleguer Sánchez, qui la contracta per a documentar la història de l’Antonieta Gelabertó, una dona que va ser assassinada l’any 37 en una vinya del Penedès. És un cas que ha fascinat la consellera de Cultura que, aprofitant el boom dels actes relacionats amb la memòria històrica, vol retre homenatge a la dona morta, com a símbol de totes les víctimes de la barbàrie de la guerra. La Magda accepta l’encàrrec, tot i que té en marxa un altre llibre: la suposada «autobiografia» d’una periodista i tertuliana de moda, la Xus Soriguer (una dona egocèntrica i molt pagada de sí mateixa).
El mateix dia en què rep l’encàrrec del llibre, el metge comunica a la Magdalena que té cirrosi en estat molt avançat: ha de deixar de beure de forma radical, perquè si no és dona morta. Ella, amb un historial seriós d’altres addiccions (sobretot a la cocaïna) emprèn una lluita contra l’alcoholisme, amb una única motivació: la seva filla, a qui adora i per qui es desviu. Per res del món no voldria deixar-la òrfena.

L’autora
Empar Moliner col·labora a la ràdio, la televisió i la premsa escrita. En català ha
publicat L’ensenyador de pisos que odiava els mims, Feli, esthéticienne (premi
Josep Pla, 2000), T’estimo si he begut (premi Lletra d’Or 2005 i millor llibre de
l’any 2004 segons La Vanguardia i El Periódico), Busco senyor per amistat i el que
sorgeixi (2005), ¿Desitja guardar els canvis? (2006) i No hi ha terceres persones
(2010). Els seus llibres han estat traduïts a l’anglès i a l’alemany.