Segons Informa El Punt Avui L’espai d’interès natural de l’Ardenya abasta 21.000 hectàrees forestals. Segons el pla de prevenció d’incendis del massís, redactat el 2006, 382 hectàrees s’havien de destinar a crear tallafocs (entre un 2 i 3% de la superfície total). Però els Bombers de la Generalitat estimen que un 30% de les franges estratègiques previstes encara estan pendents d’executar. La resta s’anirà desbrossant en els pròxims anys.

Els bombers reclamen que “els pocs recursos” que es poden destinar a gestió de boscos, arran de la crisi econòmica, prioritzin aquests “punts clau” des d’on es poden atacar els focs. Precisament, ahir al matí diversos enginyers forestals i tècnics del Departament d’Agricultura van trepitjar la zona calcinada per l’incendi del 9 de març, que va afectar 328,8 hectàrees, per veure de quina manera els tallafocs van ajudar a frenar les flames. “Tant l’Ardenya com les Gavarres són massissos complicats”, assegurava el sotsinspector dels bombers a Girona, Edgar Nebot.

El foc del març es va iniciar a la zona de Solius i va calcinar un àmbit comprès entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. L’expedició desplaçada a la zona, però, va comprovar sobre el terreny que les franges de protecció i les aclarides del sotabosc van ajudar a atacar les flames i evitar l’aparició de focus secundaris.

Bàsicament, les tasques d’aclarida consisteixen a estassar el sotabosc de matolls i brucs, i esporgar els arbres (pins i alzines sureres). L’enginyer del Departament Aitor Goñi explicava que els propietaris del bosc haurien de fer “una gestió forestal activa”, però admet que la crisi econòmica ho fa “complex” i, per això, les estassades se centren “en els punts més estratègics”. Malgrat això, els agents rurals conclouen que en episodis de fort vent fins i tot els tallafocs són insuficients.