Segons Informa El Punt Avui Pedro Burruezo ¬& Bohemia Camerata i la Coral Cypsella ja havien encetat diumenge el cicle Música i Mística al segle XXI del Festival de la Porta Ferrada, que dilluns va tenir continuïtat amb l’actuació d’una formació coral imponent, d’una qualitat excepcional, el Cor del Patriarcat Rus de Moscou, dirigit per Anatoli Grindenko, el seu fundador (1983), virtuós del contrabaix i de la viola de gamba, que va interpretar un programa amb una primera part que incloïa temes de compositors russos dels segles XIX i XX, creats per a la litúrgia ortodoxa, i una segona part amb una desena llarga de cançons populars russes. La música de la litúrgia ortodoxa russa es caracteritza, com en altres tipus de música de celebracions religioses, com el gospel, encara que estiguin a les antípodes musicalment parlant, per la seva immensa espiritualitat. L’objectiu primer de la interpretació és la recerca d’una atmosfera espiritual que afavoreixi la connexió dels creients amb Déu, amb la divinitat. Es tracta d’un tipus de música de qualitat hipnòtica que, en el cas del cant bizantí, precedent del rus, es veia reforçada pels isòcrates, que emetien continuament un faux-bourdon que constituïa una mena remor còsmica. L’evolució de les formes primitives en el cant coral ortodox rus, el seu enriquiment melòdic, va suposar un increment del protagonisme dels oktavisty, els octavistes, baixos profunds, que canten continuament una octava per sota de la veu d’un baix convencional. El Cor del Patriarcat Rus, format per dotze veus, totes, absolutament totes, portentoses i perfectament empastades, van fer una interpretació compacta i, tanmateix, etèria del repertori en la primera part –composicions de Txesnokov, Bortnianski, Gontxarov, Rakhmaninov i Gretxanninov–, que va perdre la càrrega transcendental, com és lògic, en la segona part, en què van interpretar també de manera esplèndida cançons populars russes pròpies del batre i del segar, de jornalers o de taverna, algunes de les quals traspuaven franca alegria, germanor i ganes de fer barrila, i d’altres una marcada nostàlgia. Un concert memorable.