Segons Informa Radio Sant Feliu El Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Municipal d’Història i Amics de Provensal estan mantenint converses per tal d’oferir una exposició commemorativa d’obres de l’il·lustrador Jaume Provensal i Baus al Monestir de Sant Feliu de Guíxols amb motiu dels 10 anys de la mort del dibuixant (2002).

L’exposició  s’inaugurarà el 15 de desembre i acabarà el 6 de gener, comptarà amb una taula rodona i amb la col·laboració de la família de Provensal a través de la seva neta, Cristina Provensal, que aportarà obra inèdita de l’il·lustrador basada, especialment, retrats i esbossos de les portades de les col·leccions de novel·les que durant 25 anys (1940-1965) varen entretenir als lectors de l’època que autors com Marcial Lafuente Estefania, Corín Tellado, Arnaldo Visconti o Peter Debry entre altres.

Jaume Provensal va utilitzar el llapis per fer els esbossos i l’aquarel·la treballada com a “gouaché” per fer més de 5.000 portades de col·leccions tan populars com “El Búfalo”, “El Búfalo Extra, “Colorado” “Salvaje Texas”, “Kansas”, Bravo Oeste”, “Ases del Oeste”, “California” “El Bisonte”, “El Bisonte Extra”, “Servicio Secreto”, “Rosana”, “Amapola”, “Pimpinela”, “Madreperla”, “Detective”, “Alondra”, “Autores Famosos”, etc.

Del dibuixant ja s’han realitzat tres exposicions després de descobrir-lo accidental en aquesta faceta per la qual no era conegut ni on va néixer (Santa Cristina d’Aro) ni on va viure gran part de la seva vida (Sant Feliu de Guíxols). La primera es va celebrar l’any 1998, encara en vida seva al Monestir de Sant Feliu amb motiu de la Festa Major. La segona es va oferir al Museu de la Joguina de la Rambla Vidal, com a homenatge pòstum el setembre de l’any 2002, i una tercera a Santa Cristina d’Aro, atès que ell va néixer al Mas Provensal de la veïna localitat.

Tot i que l’exposició serà austera, la gran riquesa il·lustrativa del recordat Provensal garanteix l’emoció de descobrir el traç d’aquesta persona extraordinàriament dotada per a la il·lustració, que va  exercir de forma autodidacta i que el va impulsar a ocupar un lloc preferent en l’editorial capdavantera de l’època com fou l’Editorial Bruguera que va abandonar voluntàriament per muntar diversos negocis amb l’arribada del turisme.