Com ha viscut el convuls procés polític de crisi institucional que l’ha portat a presidir la Diputació?

He estat espectador passiu. Però molt atent a una situació que era conscient que em podria portar, sense ser impulsor de res, a un canvi de situació política, en relació amb el que finalment ha passat: la presidència de la Diputació.

Una presidència a què vostè arriba per la pèrdua de confiança de l’equip de govern a Jaume Torramadé. Ha estat així?

Sí, especialment per les conseqüències que va tenir l’abans i el després d’aquell plenari dels pressupostos que volia presidir Jaume Torramadé. En aquell moment estava apartat de la presidència i va provocar una situació de disgust entre els diputats de CiU, fet que va derivar en una pèrdua de confiança del grup cap a ell.

Hi ha hagut pressions, entre CDC i UDC, per resoldre el nou organigrama?

Sempre he tingut la impressió que no, que no ha estat conflictiu. En línies generals, inicialment hi havia un consens per donar suport a Jaume Torramadé i, després, un cop els esdeveniments van provocar la renúncia del president per la pèrdua de confiança que he explicat, he percebut una gran voluntat de consens de tothom.

Hi ha hagut ball de bastons, per resoldre com quedaven les vicepresidències?

No, en absolut. De fet, vaig fer una proposta de vicepresidències numerades, a diferència del que hi havia. Se’m va acceptar i penso que és d’agrair. En aquest canvi no he vist que hi hagi ni premiats ni no premiats en aquest nou organigrama. En cap cas es va tractar de cap imposició, tot al contrari, penso que ve de la cultura que tinc del món municipal, com a alcalde, de treballar amb vicepresidències numerades.

S’ha dit que la Diputació és un lloc per col·locar gent…

Com l’alcalde de Platja d’Aro? [Riu]

Ho pregunto més a propòsit dels assessors. Aquells que pagats per la institució treballen fent feina de partit, com ara administratius o caps de premsa.

És un tema que realment incomoda i no és, o no seria, desitjable. En tot cas, tot això ha de formar part d’una solució que ha de tractar finalment el finançament dels partits. Cal tenir present que els partits polítics, per funcionar, els cal una estructura, amb gent alliberada perquè faci feines. Podem plantejar la política com un activitat que es fa per amor a l’art, per romanticisme o per passar l’estona, i si és així, ho deixem així. Però això no és tocar en cap cas de peus a terra. Jo penso que d’una vegada per totes, el que cal és una llei per finançar els partits polítics, que no oblidem que són necessaris per al bon funcionament del sistema democràtic.

Xavier Soy (CDC) va ser al sopar on es van originar els fets denunciats. Hi ha hagut pèrdua de confiança i això s’ha penalitzat en el nou organigrama?

No, en absolut. Soy és un polític experimentat i això, al capdavall, és el que compta. Jo no entro a valorar els fets que generen la polèmica. Penso que el que s’ha de valorar és el treball, la dedicació i l’experiència

Tot indica que Miquel Noguer (CDC), vicepresident primer, és el nou home fort?

Miquel Noguer ja era i és un home fort dins l’estructura com a vicepresident i, penso, que tots tenim assumit quin és el nostre paper dins la Diputació.

Un dels actors en tot l’afer Torramadé–Amador és el cap de Comunicació i Protocol, que va relatar públicament en un escrit la seva versió dels fets. Ell sempre ha dit que ho va fer a títol personal. Com valora el seu paper?

Es una qüestió polièdrica en la qual es podia veure si havia fet valor de la confiança o no, o estava en una situació que moralment l’avalava per fer el que va fer. Jo he preferit no entrar en aquest tema. Com dic, és molt polièdric i no em veig amb cor d’analitzar-lo des de segons quin punt de vista. El que aquí s’ha valorat, per mi mateix i els meus companys, és la vàlua de la persona en el lloc de treball, que en cap cas està en discussió.

Està satisfet de la comissió d’investigació, vist el poc marge i eines que tenia per treballar?

N’estic satisfet perquè les conclusions de la comissió han fet que quedés molt clar que no s’han fet servir recursos públics per res que no estigués previst. Això és molt important i deixa clar que no s’ha fet servir diner públic per un tema que ara està en l’àmbit judicial. S’ha treballat amb total transparència.

Però no deixa de ser foc d’encenalls, en el sentit que és evident que segurament alguns dels implicats no admetrien res irregular i més endavant una comissió?

Tot el que s’ha investigat també a nivell intern deixa clar que no s’ha fet cap pagament ni hi ha cap reconeixement de cap deute. Els testimonis han dit el que han cregut, en això no hi entro, però els fets, com dic, són clars.

Això no treu que la institució ha quedat tocada.

És evident que tot aquesta situació no ha fet cap bé a la institució. El que s’ha fet des de l’equip de govern és afrontar-ho tot de cara, com no podia ser de cap més manera. El que la ciutadania vol és transparència, i així s’ha treballat. Tots ens podem equivocar, però no es pot percebre que aquí ens tapem les coses els uns als altres

S’ha arraconat Jaume Torramadé en el nou organigrama?

No podem barrejar les coses. Estem davant un tema judicial que ja es resoldrà en el moment oportú. I de com acabi tot plegat pot dependre que es restableixi Jaume Torramadé en un càrrec en què pot estar injustament. Però això, com dic, ja es resoldrà per la via judicial.

Compta, doncs, amb Torramadé tot i haver traït la confiança del grup?

El que aquí s’han de prioritzar són els valors que ha aportat, pot aportar i aportarà Jaume Torramadé a la Diputació de Girona. No s’ha d’oblidar la seva experiència i el fet que ha estat president. Ningú qüestiona la seva vàlua, que és evident, i que té. Molts dels temes que gestionaré han passat per les seves mans i molts han estat iniciatives seves.

Creu que havia d’haver dimitit?

Jo entenc que aquesta decisió, estrictament, s’ha de posar dins el terreny personal. En aquest tema no m’hi poso i no el jutjaré. Però des del moment que ell considera que vol continuar com a diputat, jo ho entenc com un fet molt positiu, pels seus coneixements i les seves aportacions.

Està preocupat per com es desenvolupi la investigació judicial del cas Manga, que afecta el Patronat de Turisme i Xaloc?

Si ha una jutgessa que entén que s’ha d’investigar, en aquest tema no hi entro; res a dir. La situació de la realitat, pel que jo sé, després de parlar amb les persones afectades i amb els advocats penalistes que els representen, és que els temes investigats al Patronat de Turisme i Xaloc referents a contractes administratius que s’havien fet, són absolutament impecables i correctes. Tampoc no existeix, fent referència al gerent del Patronat de Turisme, Ramon Ramos, o el de Xaloc, Xavier Alberch, cap tema que faci entendre que hagi de derivar en una imputació judicial. Tret d’això, jo entenc que a partir d’aquí, via lliure a la justícia.

Què en pensa, de l’escenografia de l’escorcoll, amb passamuntanyes i pistoles a la bandolera?

Comparteixo les opinions del president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacava, en el sentit que potser el procediment no era l’adequat per la importància del que aparentment era o sembla. Agraeixo les seves valoracions i les comparteixo.

Aposta pel dret a decidir?, ho pregunto perquè és UDC.

Això no hi té res a veure. Com a alcalde del meu poble, Castell-Platja d’Aro, també vaig donar suport al procés de la consulta, per tant, penso que he estat totalment coherent. El que ha de quedar clar és que el país necessita un revulsiu, trobar-se ell mateix, i en aquests moments res més clar que poder fer pressió amb el dret a decidir. Vivim uns moments convulsos, en què la a gent que governa li toca fer un paper molt desagraït i que té càstig segur a les eleccions. Són uns moments amb una fortíssima crisi econòmica que afecta la societat i el país. És totalment injust no poder disposar d’una hisenda pròpia. Alguna cosa ha de passar i la solució ha de venir pel dret a decidir.

Les diputacions són una institució de l’Estat. Creu que han de desaparèixer?

El que penso és que mentre puguin ser útils al territori se n’ha de prioritzar la utilitat. Crec que la Diputació pot ser de les institucions, al marge de si és de l’Estat, més útils per al territori en uns moments en què fer política és molt complicat, bàsicament per tenir recursos econòmics per poder fer accions polítiques. Les diputacions hem de trobar la manera de ser aquest plus en temes d’acció social i promoció econòmica. El percentatge de les accions que es fan amb les retallades és molt just, i tot això comporta paralització, que a la vegada ajuda a generar un desequilibri territorial. Si no trobem la manera, des de les institucions, d’invertir-ho i ajudar per generar ocupació i negoci, serà tot més lent i complicat, i més quan veus tota la gent que no té feina.