Anèmia  prové del greg i vol dir “ sense sang”.
Ês una patología  caracteritzada per la disminució dels glòbuls vermells o del seu contingut, de hemoglobina ( proteína que es trova en el globuls  vermells i que té com a principal funció transportar oxigen desde els pulmons a totes les cel.lules del cos).Perquè aquest pugui produir-la en depèn la quantitat de ferro present.
Les fases mes vulnerables de mancança de ferro son l’embaraç, el primer any de vida i la pubertat .Evidentment les dones degut a la seva pèrdua mensual de sang son mes propences a patir aquest problema.
Amb l’alimentació podem obtenir la quantitat de ferro necessària per evitar l’anèmia.
El peix blau es un dels que mes en conté ( sobretot  la sardina). En quan a fruites les que mes en porten son: pera, raim, grosella, zarzamora, cirera. Dins els vegetals, les llegums, la pastanaga, el fonoll i  els espinacs, encara que en menor quantitat també van be per equilibrar una dieta normal, i la gran desconeguda i amb mala fama és la ortiga,que te un gran sabor, molt ferro, i un cop cuita no produieix reaccions de cap tipus.
El ferro present en els vegetals pot veure modificada la seva aborció  segons la presencia d’altres aliments.
Les llenties per exemple tenen molt ferro però cal acompanyar-les amb un xic de proteína per augmentar la seva absorció; com pot ser el tofu (proteína vegetal de la soja). De la mateixa manera que hi ha aliments que afavoreixen la absorció del ferro n’hi ha que no sols no la afavoreixen sino que la inhibeixen, com ara la llet i els seus derivats.
En quan a vitamines: la C en facilita l’absorció, per lo que menjar aquest tipus d’aliments acompanyats d’un suc de taronja en facilitarem l’augment. Les mes eficaces del Grup B son la B1, B6 i B12.
Avui en dia trobem molts aliments que porten ferro afegit, però això no vol dir que el nostre cos l’absorbeixi; per exemple pendre café, tè verd,despres dels menjars inhibeix l’absorció del ferro, en tot cas cal pendre’l 1 hora despres d’haver menjat;
En principi l’exces de ferro no ens tindria de preocupar ja que el nostre intestí regula la seva absorció però cal tenir cura si l’origen del ferro es medicinal, ja que aquest el nostre cos no el regula i ens pot causar complicacions tant a nivel  renal, gastric o hepatic.

Elisabeth Fischer
Dipl.en Herboristeria/dietética
Univ. De Valencia