Cabré va explicar que a l´edat mitjana, es va regularitzar la formació i figura del professional sanitari, però que aixó va significar un retrocés per les dones, donat que van ser excloses d’aquests nous espais de coneixement que eren les universitats.

La conferenciant va fer palès com a l’Edat Mitjana pràcticament no hi havia dones reconegudes com a professionals sanitàries, ni tan sols llevadores. Ara bé, a través de la iconografia de magnífiques miniatures i gravats de l’època, com també d’algunes fonts històriques, els assistents a la xerrada van poder comprovar com, al contrari del que diuen alguns llibres d’història, la dona era omnipresent a l’esfera domèstica, on eren les expertes en l’assistència al malalt.

Montserrat Cabré també va remarcar el fet que els hospitals medievals, una institució pensada per a malalts sense recursos familiars ni econòmics, eren una còpia del que passava a l’espai domèstic. Fent palès un panorama molt ric de situacions a les que es recorre abans d’arribar a l’Hospital, àmbits com cases de familiars, amics, hostalatges, etc., on les protagonistes d’aquesta assistència continuada són les dones, encarregades de gestionar l’atenció del malalt.

Un reconeixement a la riquesa, importància i intensitat de l’activitat de la dona en la cura en l’àmbit quotidià, que no té un caràcter institucional, però que ha funcionat molt bé durant segles i que cal atorgar el valor i reconeixement que es mereix.

La presentació va ser a càrrec del Dr. Joaquim M. Puigvert, Director de la Càtedra Martí Casals i Vicerector de relacions institucionals, societat i cultura de la UdG.