“Segons Informa El Punt Avui No és una cançó nova, és un estat d’ànim nou. A veure si va per aquí el següent disc.” Així va introduir Jorge Drexler l’última cançó del seu concert de dissabte a l’Espai Port del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. La cançó era Deseo, un dels sis temes d’Eco, el seu esplèndid disc del 2004 –més aviat poc nou– que van sonar al llarg de la nit. Però com va dir el cancionista Drexler, aquí l’important va ser “l’estat d’ànim nou”, ja que tot apunta que el disc que està preparant pel març vinent serà més rítmic i ballable, com va ser-ho la versió de Deseo –en un còctel tropical amb Fora da ordem, la cançó que Drexler va gravar per a un tribut al brasiler Caetano Veloso– en aquest concert de final de gira amb la banda d’Amar la trama (2010).

Així que Drexler va aprofitar una pausa en les seves vacances i va oferir aquest concert aïllat per tancar una etapa creativa i anunciar-ne una altra. El cantant uruguaià, sempre impecable en directe –tothom l’hauria de veure en concert almenys una vegada a la vida–, va tornar a demostrar a Sant Feliu que no només escriu bones cançons, sinó que és un comunicador com n’hi ha pocs en el món de la música i un showman que venç i convenç allà on passa. Entre les seves moltes virtuts, destaca la gran capacitat d’improvisació, tant per mantenir amb el públic llargues xerrades, tant parlades com cantades –molt divertida la dissertació sobre com els telèfons mòbils dels espectadors il·luminen les seves cares i permeten al músic conèixer una mica millor la seva audiència–, com per mostrar la seva cara més lliure i fora de guió, cantant tot sol, a petició d’un fan, Antes, una cançó del disc Llueve (1998), que fa anys que no tocava en directe i de la qual, segons va dir, li va costar recordar la lletra. Així que va començar a tocar amb la guitarra Antes i, de cop i volta, es va convertir en Club Tonight, la cançó de Gossos que Drexler canta en un correctíssim català. Pel mig va introduir una cita de Stir it up, de Bob Marley, i al final els versos d’Antes i Club Tonight es van anar alternant fluidament com si fes aquest experiment cada nit, quan en realitat tot apunta que ho feia per primera i potser única vegada. Són els detalls que marquen la diferència.

En formació d’octet, amb secció de vents i uns músics ideals per al concepte lúdic però al mateix temps molt rigorós que té Drexler de la música, el concert va començar amb dos temes d’Amar la trama, Todos a sus puestos –ideal per obrir un concert– i Una canción me trajo hasta aquí, per continuar amb Cerca del mar, una cançó molt oportuna en el context de l’Espai Port. Transporte i Llueve van donar pas a La nieve en la bola de nieve fusionada amb La edad del cielo. Amb la preciosa Mi guitarra y vos va fer cantar el públic i amb Noctiluca va explicar una llarga història de fars, foscor, platges remotes, algues microscòpiques fosforescents i una llum al final del camí: el naixement del seu fill Luca. Un dels grans moments del concert va ser la despullada interpretació de la delicada i monumental Soledad. I un dels moments més psicodèlics va estar protagonitzat per un gavià que va aterrar sobre el públic, provocant un ensurt a uns quants espectadors, que a Drexler li va servir per recordar Hitchcock i introduir sobre la marxa la frase “gaviotas en el Mediterráneo” al mig de la successió de postals de la globalització que és la cançó Disneylandia. “Heu sobreviscut a la gavina melòmana?”, va preguntar després.

El concert va acabar amb Polvo de estrellas, una incommensurable versió només amb veu i sense micròfon de l’oscaritzada Al otro lado del río, i Sea. Per als bisos van quedar Salvapantallas, La trama y el desenlace i la molt esperada Todo se transforma, abans del Deseo final, per completar dues hores de concert, en una altra nit memorable.