Segons Informa Radio Sant Feliu La trobada d’antics escoltes o Boy Scouts de Sant Feliu programada pel proper dissabte, ha remogut les vivències i les fotografies d’aquell moviment del qual l’escriptor guixolenc, Josep Cullell-Ramis, ha escrit un interessant article al Setmanari Àncora que reproduïm textualment:
“Durant gairebé una quinzena d’anys (des de finals dels anys 50 fins a inicis dels 70, del segle passat), un total aproximat de dos-cents cinquanta nois i nois de Sant Feliu de Guíxols van participar en una experiència per a joves, en una organització de caràcter educatiu amb una aposta per uns trets i valors de formació personal que representaven un valuós contrapès al sistema educatiu tradicional del país.
Qui sap si aquella organització, aquell projecte educatiu, aquell objectiu de maduració adolescent en contacte amb la natura, aquell creixement jovenívol en els valors del respecte, la solidaritat, la companyonia, el compromís, l’amistat i el servei (amb divises com “sempre a punt”, “tant com puc”)… serà possible de refer algun altre dia. No es tracta de cap expansió nostàlgica (…o potser sí, una mica), es tracta, més aviat, de la celebració d’un record i d’unes experiències que un bon grapat de guixolencs, nois i noies, entre els anys seixanta i setanta del segle passat, vam tenir l’oportunitat, de viure i d’assaborir de manera tan excepcional.
Es tracta de l’Agrupament Escolta (Boy Scouts) de Sant Feliu de Guíxols, que va deixar de funcionar ara fa gairebé una quarantena d’anys.
El fet és que el proper 26 d’octubre, a homes i dones que vam viure tal experiència ens ha complagut d’abocar un record del rebost interior de cadascun de nosaltres en una trobada que torni més viu, més tangible i encara més compartit aquell moment reculat i aquella experiència tan celebrada. Madurs i madures (i també gent més tendra) d’ara volem reconèixer conjuntament aquella vivència que vam compartir i que va deixar en tots un record tan estimat.
El Moviment Escolta (el nom del moviment no em sembla pas el més afortunat) de Catalunya, per si calgués dir-ho, va ser la traducció i adaptació del moviment dels Boy Scouts, d’origen, ara centenari, dissenyat i dirigit per un militar anglès, Baden Powell, que s’inspirà en el paper estratègic que el jovent del Transvaal sud-africà va tenir en aquella guerra anomenada guerra dels bóers, a la punta meridional d’aquell continent, Durant els dos decennis finals de s.XIX.
El Scouts (Minyons Escoltes i Noies Guies) de Sant Feliu de Guíxols vam aprendre a valorar la importància de l’harmonia del grup social, a valorar el patrimoni natural en general i el guixolenc (mar i muntanya) en particular, a reconèixer la valuosa rendibilitat d’un grup quan els seus membres hi participen de manera activa, a descobrir el llegat cultural i lingüístic que la política d’aquell moment reculat impedia i reprimia, a assumir el servei a la comunitat… qui havia que promogués tals valors i actituds?
Hi havia, en aquella experiència, una acció, un moment, que ens enlairava a cotes molt emotives, el foc de camp: a la nit, una immensa foguera al bell mig d’una rotllana de joves amb una flassada a l’esquena i la cara enrogida per l’escalfor del foc, sota una celístia glaçada, mentre les cançons, els contes, les representacions… desfilaven excitats davant de la lluerna de la foguera i l’espetec de branques i tions…”