Segons Informa Radio Sant Feliu Fa uns anys la nostra emissora va col·laborar amb una associació d’agorafòbics de la nostra comarca, era una forma de donar a conèixer una malaltia que  hi ha  persones que ni saben que la pateixen.
Per conèixer els símptomes, cal saber que es tracta d’un trastorn de l’ansietat, malaltia de la por, por a la por, mare de totes les fòbies. Aquestes són algunes de les definicions que és donen, per intentar explicar que és aquesta malaltia tan greu i invalidant que pot deixar al malalt presoner de casa seva, i alhora incapaç de estar-hi sol.
Són moltes fòbies juntes. La crisi de pànic i el mareig són les conseqüències físiques més comuns. No pots entrar a un supermercat, no pots fer cua, no pots estar enlloc on hi hagi molta gent, necessites veure sempre un lloc de sortida per on fugir si t’agafa “allò” (crisi de pànic). No és fàcil de definir, però si alguna persona la té i no ho sap, segur que al veure alguns dels símptomes tindrà ganes d’aprofundir-hi més. Molts estan mal diagnosticats durant anys.
En el contacte amb l’associació se’ns va informar de l’edició d’un llibre, un treball d’Anna Llensa que pot ser de gran ajut a les persones que la pateixen: “Angoixa, Ansietat, Por, Crisi…Agorafòbia”,  creat per difondre la malaltia poc coneguda encara, malgrat els  quinze anys que porten treballant per donar-la a conèixer, i la gran quantitat de persones afectades.
A la primera part hi podem trobar entrevistes a professionals, un psiquiatre prou conegut per aquestes contrades, el Dr. Lluís Ciprés, una psicòloga del grup, Dolors Molina i una metgessa de família, que en  aquests moments  la tenim aquí a Sant Feliu, la Dra. Ana Maria Mañas.
A la segona part, podem conèixer què és, quan i perquè es va fundar la Associació; el grup de teràpia, testimonis de persones que hi pertanyen, un capítol dedicat a donar “canya” als metges,  un cas extrem,  un viatge a Madrid per dues agorafòbiques amb la malaltia a la  maleta. Malgrat la severitat de la malaltia, el llibre és amè, amb pinzellades d’humor i el seu missatge clar: l’agorafòbia és pot superar.
El pròleg va a càrrec de la persona que va fundar la primera Associació a Catalunya i Espanya, el Dr.Carles Lupresti, psiquiatre i cap del equip psiquiàtric del Hospital Quirón de Barcelona que en unes breus línees ens resumeix el llibre. “ En un to cuidat però desenfadat i sincer, l’autora aconsegueix un bon entramat  d’entrevistes, testimoniatges i converses, un còctel que aconsegueix apropar el tema a no afectats, a professionals de la salut i a afectats, un text amb el que identificar-se i trobar explicacions, camins i,sobretot, una manera d’enfrontar-se a les coses”.