PATXOT S’ENDUGUÉ UNA PORTA DE SFG A L’EXILI

PATXOT S’ENDUGUÉ UNA PORTA DE SFG A L’EXILI

 

600-PATXOT

Segons Informa Radio Sant Feliu Fins l’11 d’octubre, es pot visitar al Museu de Ciències Naturals de Granollers “Rafael Patxot, Mecenes, científic… l’home”, una exposició itinerant vers la figura de guixolenc i la seva obra multidisciplinar que es podrà visitar també a Sant Feliu de Guíxols a partir del 31 d’octubre, en el tram final de la celebració de l’Any Patxot que commemora el 50è aniversari de la seva mort.
L’exposició al Museu de Ciències Naturals presenta l’univers de Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872- Ginebra,1964), des de la seva catalanitat fins a la seva família, el seu llegat, el seu caràcter o l’exili, a través d’unes portes situades a la sala. Es complementa amb alguna fotografia, algun quadre, una màquina d’escriure i fins i tot amb una porta de la biblioteca de la casa de Sant Feliu de Guíxols que Patxot es va emportar a l’exili. “Potser el fet d’endur-se la porta a Suïssa era la manera que tenia de crear la il·lusió que el món que havia hagut de deixar enrere no havia desaparegut, que a través de la porta de Ginebra podia veure el seu temple a Barcelona”, s’explica en l’exposició.Rafael Patxot  va ser, segons el seu biògraf Joaquim Maluquer, “una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic. Fou, en primer lloc, astrònom, i, sobretot, meteoròleg, havent contribuït decisivament al desplegament de la ciència del clima a Catalunya. Però l’actuació més destacada de Patxot – i per la qual és recordat – fou el mecenatge a favor de la nostra cultura”.
L’exposició, comissariada per Manel Castellet (IEC) i Jordi Soler (Diputació de Barcelona), conté un àmbit dedicat a la personalitat i el llegat d’en Patxot i també conté obres i instal·lacions d’artistes que reinterpreten el seu univers.
Fa uns dies el Nou 9 informava que la casa de Rafael Patxot a Mosqueroles, la Masia Mariona, és actualment la seu oficial del Parc Natural del Montseny i que l’alcalde de Granollers Josep Mayoral recordava haver viscut en directe tot el procés de restauració de la masia, convertida ara “en un espai obert a la ciutadania que ofereix coneixements i serveis de qualitat”. Mayoral va destacar l’humanisme intens i les conviccions de Patxot, a més de la seva “capacitat per generar històries (masia catalana, ciència, música…) que van formar part d’un gran llegat”.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.