“Albert Serra em va encarregar que fes la banda sonora de la seva pel·lícula Història de la meva mort, però malgrat que li va encantar la música que ell va pagar –tant la composició, com els músics i els estudis de gravació–, finalment no en va utilitzar ni un fragment a la pel·lícula, perquè, segons va dir, no hi encaixava”, diu Pedro Burruezo sobre la música que conté el seu últim disc, La banda sonora maldita ( Tormina Records ), que apareix sota el nom de Burruezo & Claustrofóbica Camerata, per no confondre els oients: “Aquest projecte no té res a veure amb Misticísssimus ni amb res del que he fet amb la Bohemia Camerata o altres projectes artístics diferents que desenvolupo al mateix temps. Cada cosa ha de tenir un nom diferent, perquè ningú no se senti decebut”, afirma aquest músic barceloní de llarga trajectòria, resident a Sant Feliu de Guíxols, que amb aquesta Clautrofóbica Camerata també ha fet un petit homenatge al grup que el va donar a conèixer en els anys vuitanta com un pioner del pop avantguardista i mestís: Claustrofobia.
Burruezo & Claustrofóbica Camerata estrenaran en directe La banda sonora maldita el divendres 6 de novembre a l’auditori Viader de la casa de cultura de Girona (20 h, 3 euros). El disc s’ha pogut editar perquè Serra i Burruezo tenen “una molt bona relació”. “L’Albert ens va cedir els drets de l’obra i les gravacions perquè el disc pogués veure la llum, ja que considerava que seria una llàstima que una música tan maca no arribés al públic. És una música amb una entitat pròpia i una gran consistència, al marge de les imatges per a les quals va ser creada.”
Una música… claustrofòbica? “Sí, perquè reflecteix una espècie de patiment pel fet de sentir-se fora de lloc en aquesta societat. Això abans ho expressava amb màquines i títols provocatius, i ara ho faig amb una música exquisida que també té aquest neguit, com la
pel·lícula de Serra, amb el seu dramatisme. És una música no sorollosa, més figurativa, per dir-ho així, però sempre amb aquest neguit interior.” Músiques d’aires barrocs, amb moments més avantguardistes i minimalistes, que Burruezo (veu, guitarra i percussió) interpreta, al costat de peces d’altres discos en la mateixa línia, amb Maia Kanaan (viola i veu), Josep Ramon Roy (piano), Iván Lorenzana (violoncel) i Jovic Sagristà (guitarra).
“Tant amb Claustrofobia com amb la Bohemia Camerata sempre he creat una música molt cinematogràfica”, diu Burruezo, que també ha fet la banda sonora de la pel·lícula El somni català, de Josep Maria Forn, estrenada recentment. “Va ser una gran fortuna poder treballar amb Forn”, diu Burruezo. “En aquest cas, la música il·lustra alguns dels moments més tràgics de la història de Catalunya, així que aquí també hi ha dolor i neguit. Jo mai no he estat un compositor gaire alegre”, reconeix amb un somriure.
Després d’haver actuat al març passat a Istanbul amb la Bohemia Camerata, ara Burruezo marxa a Khartum (Sudan) com a convidat del músic sudanès Wafir S. Gibril, per oferir un concert en què s’uneixen músiques àrabs, flamenques i medievals.
Burruezo, conegut pel seu activisme ecologista, prepara també la música per a un documental del periodista Carlos de Prada sobre els efectes dels pesticides en la salut dels consumidors.
A més, Burruezo publicarà la primavera vinent el single de vinil The Cosmic Ballet, editat pel segell Belamarh, que inclourà dos temes dels primers temps de Claustrofobia, regravats i transformats.
També sortirà a la primavera el nou disc de Bohemia Camerata, Medievaliuxxx, “un pas més en la línia marcada per Misticísssimus, però en aquest cas les tres tradicions –cristiana, jueva i musulmana– i els seus perfums estaran juntes a cadascuna de les cançons, com un tribut a la convivència que va funcionar durant molt de temps entre les tres cultures.
Pedro Burruezo estrena nou àlbum i no para de treballar added by Redacció on
View all posts by Redacció →