Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff. És el títol de la setena mostra pictòrica estival a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, presentada ahir al Palau de l’Abat i que estarà oberta al públic a partir de demà i fins al 14 d’octubre. Comissariada per Pilar Giró, inclou 57 obres, que arrenquen amb la pintura flamenca de Jan van Goyen i el naixement del paisatge com a gènere, transiten cap al naturalisme, el romanticisme i l’impressionisme i conclouen ja al segle XX, amb una selecció d’obres en què també hi ha presents 18 artistes catalans –Martí i Alsina, Meifrèn, Josep Maria Mallol o un dels pintors més estimats per Carmen Thyssen, Josep Amat, que any rere any reforça el vincle entre la col·lecció i Sant Feliu de Guíxols, on va residir i pintar molts quadres.
Giró destacava el fet que les obres comprenen quatre segles de creació i que n’hi ha 23 que s’exposaran al públic per primer cop, des que van passar a mans de la col·lecció, i “la feina de recerca i contextualització” de les pintures en l’època i entorn creatiu. Entre les tipologies d’obres, distingeixen entre les natures dominades –on preval la bellesa sense hostilitat–, la colonitzada –amb diverses representacions sobre la petja europea a l’ultramar de Lima, Manila o Guayaquil– i les derivades contemporànies amb embarcacions partint dels ports andalusos d’Algesires, Màlaga i el Guadalquivir sevillà. En darrer lloc, hi resta la natura sublim, “exuberant, primitiva, salvatge i d’un caràcter més marcadament romàntic”. I tampoc hi falten algunes mostres d’autors nord-americans.
La comissària també esmentava el protagonisme de la russa Olga Sacharoff, instal·lada a Barcelona el 1940,i amb un homenatge que ha obert la col·laboració amb altres institucions del país, com ara els fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) –que ha cedit el quadre La colla, una representació amb el grup de pintors i intel·lectuals que van envoltar Sacharoff en la seva estada a Catalunya– o la col·lecció privada del Cercle del Liceu, que ha cedit La llotja, també datat cap al 1945.
El museu, a l’horitzó
Més enllà de la mostra, el gran punt d’interès de la relació entre la baronessa Thyssen i el municipi guixolenc és l’evolució del projecte de museu estable a la població. L’alcalde, Carles Motas, va agrair “la sort de tenir una ciutadana il·lustre” com Carmen Thyssen per mantenir la col·laboració d’unes exposicions que cada estiu arrosseguen milers de visitants i donen projecció a la zona, però manté l’objectiu d’avançar en un nou edifici per a exposicions permanents.
En aquest sentit, Motas va anunciar ahir que la setmana vinent publicaran l’anunci de subhasta per trobar un equip arquitectònic que redacti el projecte constructiu per al museu, segons els plans empresos aquest darrer mandat que el situarien adossat a l’antic edifici del monestir benedictí de Sant Feliu, a l’espai de la plaça Abadia. I amb una exhibició estable d’entre 130 i 140 obres de la col·lecció.
Entre les novetats, l’alcalde va precisar que, si els terminis avancen segons les darreres previsions, l’horitzó d’obertura se situaria a dos anys de vista, “en el segon semestre de 2020”, i el pressupost de l’operació voltaria els 7 milions d’euros. De moment, compten només amb el compromís inversor de la Diputació de Girona, que ja ha fet aportacions en els darrers exercicis per a la producció i promoció de les mostres estivals.
El president de l’ens, Pere Vila, va xifrar en 1,2 milions d’euros l’aportació de l’organisme, dividida en tres exercicis –entre aquest any i el 2020– a raó de 400.000 euros anuals. Vila va argumentar que “és un projecte engrescador i transcendent”, amb un abast que depassa les fronteres del terme guixolenc. El projecte haurà de definir l’encaix amb les restes arqueològiques medievals del monestir, aparegudes en les recents excavacions i pendents encara del dictamen de l’informe dels experts. I la connexió amb l’edifici monàstic del segle XVIII.
Picar a altres portes
Motas va garantir que el finançament de les obres, comptant-hi els diners que hi aportarà la Diputació, es podria assumir amb recursos municipals. Però confien a arrencar alguna aportació de la Generalitat, després que ja s’haguessin iniciat contactes durant el mandat de Carles Puigdemont –estroncats per l’aplicació del 155–, i esperen reobrir converses amb la nova consellera de Cultura.
Motas, però, no es va limitar a l’administració catalana. “Estem expectants després de la constitució dels nous governs de la Generalitat i l’Estat”, va dir, i també vol mirar de negociar amb el nou ministre de Cultura, Màxim Huerta. El darrer govern socialista de Zapatero s’havia compromès a invertir-hi, però amb la crisi i l’arribada del PP al poder la partida havia decaigut.
Carmen Thyssen va donar a entendre que es podria implicar en la negociació, però més enllà de Huerta, a qui no coneix personalment, va destacar la figura de la nova vicepresidenta socialista espanyola, Carmen Calvo, de qui va dir que ha estat “una de les millors ministres de Cultura” estatals. Abans de final de juliol, la baronessa va recordar que ha de reunir el patronat de la Fundació Thyssen, presidit pel titular del ministeri, per decidir el futur de la col·lecció al Museu Thyssen madrileny. I el projecte de Sant Feliu també podria aparèixer, de retruc, sobre la taula de negociació. L’alcalde de Sant Feliu ha seguit de prop l’impacte positiu del Museu Thyssen a Màlaga, un “model d’èxit” que voldrien reproduir a la Costa Brava.
Paisatges Thyssen added by Redacció on
View all posts by Redacció →