Les obres de reurbanització del carrer Girona de Sant Feliu de
Guíxols han tret a la llum restes de murs i ceràmica del període romà
tardà i confirmen les expectatives de troballes arqueològiques a la zona
que ja hi estableix el POUM i tenia en compte el pla de treball de
l’obra. Treballadors de l’empresa Baula han desenrunat aquesta setmana
els vestigis, a prop de la intersecció amb la Baixada de les Eres. Ja
els han documentat i resten pendents de l’informe final, però ahir
avançaven que per les característiques es poden datar entre els segles
IV i V de la nostra era, i podrien pertànyer a alguna edificació amb
usos agrícoles, però no residencials.

Fa
un parell de setmanes, l’estesa de la canonada de sanejament d’aigües
ja va topar amb un altre mur uns metres més amunt, a prop de la cruïlla
amb el carrer Metges. En aquest cas, però, es va datar en l’època
moderna, i igualment els treballs d’estesa de les canonades prosseguiran
amb el mínim impacte i el vistiplau de la Generalitat, segons avançava
ahir el regidor d’Obres, Josep Saballs.

Els arqueòlegs admeten que és complicat anar més enllà de la documentació, ja que treballen encerclats per tubs de gas, aigua i xarxes elèctriques. I les restes s’endinsen sota les finques privades i habitades a banda i banda del carrer.

LA DATA

Segle IV-Vés la datacióestimada, per les característiques constructives, en què els arqueòlegs situen les últimes restes.

Més informació d’un període fosc

El coneixement arqueològic del passat de
Sant Feliu es remunta al període dels ibers, amb les restes de l’antic
poblat excavades a dalt del promontori del turó dels Guíxols, el Fortim o
el Salvament, a primera línia sobre el port. El monestir, a l’altre
extrem de la badia, ha estat fins ara l’altre gran pol amb més
coneixement, on ara fa poc més d’una dècada arqueòlegs de la UdG, a
través del grup d’Investigació d’Arqueologia i Prehistòria, van assumir
la direcció d’una excavació en què es van trobar altres restes de murs i
mosaics entre els murs de l’edifici i fins a la Porta Ferrada. En
aquestes campanyes, que també van aprofundir en les restes del poblat
ibèric, es va concloure l’existència d’una vil·la al voltant de l’actual
monestir, que dataria del mateix període, entre els segles IV i V
després de Crist, però encara resta un gran buit per determinar com era
la resta del territori entre aquella època i la construcció de la
muralla defensiva medieval que encerclava el nucli antic. I les noves
descobertes donaran més pistes.