Segons Informa Tribuna Ganxona No es podia començar millor la temporada teatral amateur. Es va començar tan bé que potser algun dia haurem de suprimir l´adjectiu amateur i deixar-ho simplement com a Concurs de Teatre Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Perquè en l´obra del passat dia 6 de novembre, d´amateurisme se´n veia poc; al contrari, érem davant d´una gran companyia ben bé professional. En altres ocasions ja he parlat que la distinció entre amateur i professional és un debat entre estèril, ociós i esotèric.

Quina gran lliçó de teatre, teatre musical, la que ens van oferir els mataronins. Quan un grup porta una obra molt ben treballada -i aquest era el cas-, la tarda és una delícia, que flueix suau. Algú em va dir que portaven dos anys d´assajos. Doncs l´esforç valia la pena.
Començar tan bé té els seus inconvenients: es puja el llistó molt alt, les altres obres ja cal que s´hi llueixin (que ho faran). Diumenge, tant el jurat com el públic van tenir clar que es començava molt amunt. Veurem com respira Otel.lo, que és la propera.
Personalment, al Mikado m´hi sobraven entre quinze i vint minuts, i alguna cançó poc articulada, poc justificada. Però no estem per criticar el text, sinó la forma que aquest grup interpreta un text, a partir de les instruccions d´un director i l´experiència de tots.
L´obra era d´una gran visualitat plàstica. Excel.lents, sí, excel.lents, jocs de llum, que tancaven escenes recreant una foto artística, una mena de quadre pictòric. Es complementava amb un vestuari extraordinari, un maquillatge -i caracterització- espectacular. I també, malgrat que hi va haver un moment de patiment, un so perfecte. Un deu pels tècnics de so de la companyia, capaços d´arreglar en un quart d´hora un problema greu amb un altaveu i alhora, fer que la sonoritat de tots els actors i actrius fos tan bona (si bé personalment opino que a la segona part es van passar, semblava perquè van apujar molt el volum, fins i tot arribava a ser molest en alguna escala aguda).
Perruques, maquillatge, gestualitat, una història amb diàlegs molt divertits, color, bona música, una dicció excel.lent… Crec que el comentari és just, i encara que pugui semblar que em passo de ratlla amb elogis, tots vam tenir una bona experiència i si es fan les coses bé, aquí s´ha de fer públic.
Ja es deia, en un famós eslògan. La feina ben feta no té rival. Els aplaudiments del diumenge en donen testimoni.