La cooperació de l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini en
l’Alzamiento Nacional de la Guerra Civil va ser determinant per
catapultar el general Franco cap a la victòria. I que aquest, com a
màxima autoritat de l’autoproclamat Nuevo Estado, instaurés un règim de
caire feixista inspirat a imatge i semblança de les dues nacions
valedores que extirparia els valors socials i democràtics republicans.
Amb un país àmpliament castigat per la fam i les misèries de la guerra,
es van començar a rebre nombroses ajudes provinents del III Reich,
“donacions” que forjarien una relació d’amistat i d’indissimulada
camaraderia entre ambdós règims al llarg de la Segona Guerra Mundial.

Hi ha molts estudis al voltant d’aquestes relacions, així com de la
implantació del mateix Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) a
Sant Feliu de Guíxols, sobretot des que l’any 1995 es van publicar per
primera vegada les fotos de la inauguració de l’Hogar Alemán al llibre La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols (1936-1939),
d’Àngel Jiménez, editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Arxiu
Municipal. Ara, un altre historiador ganxó, Francesc Xavier Bosch
Torrent (Sant Feliu de Guíxols, 1988), ha continuat investigant per
col·laborar a divulgar aquesta part de la història local que té un
interès general amb un llibre recentment publicat, Sant Feliu a l’ombra del III Reich, que dissabte es presenta a la sala Abat Penelles del Monestir de Sant Feliu (20 h).

L’autor ha estructurat aquest llibre de memòria històrica en tres
línies, la primera de les quals arrenca a partir del 1936, quan la
República Espanyola rep un cop d’estat i el país entra en una llarga
guerra de tres anys. Bosch relata com el front avança per les rodalies i
acaba arribant a la població i com aquesta passarà a formar part de la
dictadura franquista. És a la tercera part que aprofundeix en les
relacions hispano-alemanyes en l’àmbit de la població guixolenca. És
aquí on Bosch parla explícitament de la implantació de l’Hogar Auxilio
Social Alemán, una institució ubicada al xalet Cases de Sant Pol, al
terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, a tocar de s’Agaró.

La institució, lligada a la xarxa de llars alemanyes (les Heim),
va venir propiciada, explica, “per l’accident que va patir una d’elles
ubicada a Santander i se li va demanar a Josep Cases la cessió d’aquell
xalet per reconvertir-lo en un d’aquells Hogares que servien per
allotjar ciutadans alemanys que solien venir a estiuejar i també per
relacionar-se entre ells”. “Per la gelosia que tenien les autoritats
alemanyes, es troba poca informació i documentació, però sí que es té
constància –explica l’historiador– que s’hi allotjaven o la visitaven
membres de les Joventuts hitlerianes, de l’Escola Alemanya de Barcelona,
caps del Partit Nazi espanyol i governadors civils i cònsols, a més de
les visites constants de l’alcalde Vicens Gandol”, com queda certificat
en les fotos de la inauguració realitzades per Pere Rigau.

Concretament, la casa Cases és un edifici noucentista de Rafael Masó
construït el 1916 i protegit com a bé cultural d’interès local, del qual
se’n reconvertiria l’ús el 1941, quan es va inaugurar com a seu social i
llar alemanya amb tota la fastuositat pròpia del règim nazi i feixista.

‘Ricardo’ Schwenke

Fins aquí es fa un repàs d’episodis recollits per altres historiadors, entre altres recopilats al llibre Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra,
editat per l’Ajuntament i coordinat per Àngel Giménez amb el Grup de
Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols (GREF). I és
segurament en la quarta línia que desgrana el llibre que es troba la
recerca més interessant, perquè aporta noves dades i més llum a la
figura d’un súbdit alemany originari de Kaiserslauten que es va establir
a la vila empordanesa pels volts del 1929, quan va venir a treballar en
tasques administratives i correspondència a la fàbrica C.A. Greiner e
Hijos SA. Es tracta de Richard Ernst Schwenke Moser (29 d’abril de
1906), el vuitè fill del matrimoni protestant format per Otto Friedrich
Schwenke (carnisser de professió) i Elisabetta Moser. Se sap que va
tornar a Sant Feliu després de la Guerra Civil i es va instal·lar
novament al seu domicili, al número 9 (primer pis) de la rambla Pi i
Margall, aleshores rebatejat pel règim establert com carrer de José
Antonio. L’historiador ha descobert que Schwenke, “fos per convicció
ideològica o per estricta conveniència”, es va afiliar al partit nazi el
1940, quasi vint anys després de la seva fundació. També que estava
catalogat pels aliats com a “espia”, encara que segurament devia ser més
aviat un “informador”.

La connexió amb el xalet –l’Hogar Alemán– creu que venia donada
perquè era l’administrador de l’organització: “Hi anava molt sovint però
no explicava res d’allà. A vegades el telefonaven perquè el
necessitaven i ell ho solucionava tot”, recull un testimoni oral que el
va conèixer, Lluís Palahí.

Aquest i altres vilatans que hi van mantenir alguna relació expliquen
que era una persona poliglota –ensenyava l’alemany als nens i nenes
ganxons–, que no tenia cap taca criminal –“Al judici de Nuremberg no el
van pas condemnar ni va ser acusat de cap crim”, segons Bosch– i “vestia
implacablement, sempre amb la creu gammada ressaltada, i a casa seva hi
lluïa la bandera nazi. Ricardo, “que és com es feia dir”, no es va
casar ni va tenir descendència. No es conserva cap imatge seva –“Les
autoritats espanyoles no en faciliten les dades del carnet
d’identitat”–, però se sap a través d’un anunci publicat a La Vanguardia
que quan va tornar després de ser repatriat va exercir d’apoderat a
Barcelona. Està enterrat al cementiri de Sant Feliu de Guíxols en una
tomba abandonada de la qual ningú no en paga el manteniment des de fa
anys.