Durant 10 anys, Pablo Alborán ha publicat cinc discos d’estudi i tots han arribat al número 1 de les llistes de vendes espanyoles.

Va fer les delícies del públic del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols durant tot el concert i agrair poder tornar a venir a terres gironines, després de tres anys.

La seva actual gira, el Tour Vértigo 2021 compta amb una dosis de tecnologia i unes increïbles projeccions audiovisuals que submergeixen els músics en mons onírics d’un realisme extrem. Per exemple, quan interpreta Saturno, la cançó que obria Prometo, Alborán fa un viatge virtual per l’espai exterior estel·lar.

Un dels moments més intensos de la nit es va viure quan, en la recta final del concert, va interpretar amb el piano i poc més temes com ara Cuando estés aquí –una cançó composta en plena pandèmia, que prefereix que li recordi “la solidaritat i l’estima” entre les persones i no pas la tragèdia en si– i Prometo. I també va entusiasmar el públic quan, sol amb la guitarra i sense projeccions de cap tipus, es va posar flamenc i sentimental a parts iguals, per després acabar el concert amb tota la banda i els ritmes llatins i molt ballables de No está en tus planes i La fiesta, dos temes del seu últim disc, amb un Alborán entregat al públic i gaudint d’una gran festa final. En una hora i tres quarts de concert, inclòs algun “viatge en el temps” amb un medley de temes dels seus primers discos –Te he echado de menos li va servir per llançar al públic un emotiu “Dios sabe cuanto os he echado de menos”–, Alborán va mostrar la seva gran versatilitat com a cantant i instrumentista, capaç de portar l’audiència de l’intimisme a l’explosió rítmica, sense traumes. I per fer això la tecnologia ajuda, però encara és més important el factor humà.

“Vértigo” és un salt que Pablo Alborán dóna amb tanta valentia com cautela. Valentia pels canvis de registre, pels matisos de llibertat creativa i personal que s’intueixen i pel ben resolt que acaba tot, perquè si ho fa Pablo Alborán, ho farà ben fet. Cautela perquè no abandona les seves arrels ni els seus inicis. Que per a Pablo Alborán només hi hagi vertigen per estar en les altures i llibertat per a cantar-nos, ballar-nos o murmurar-nos el que li vingui de gust. Avui i sempre.