Segons Informa El Punt Avui El rètol encara hi penja, a la façana, però la casa és buida. El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya va romandre prop de trenta anys a l’immoble situat al número 11 del passatge Mercader, a Barcelona, tot i que només la meitat d’aquest temps va ser obert al públic. El fet que un dia, ja molt llunyà, la casa hagués estat el domicili i el consultori del metge Lluís Vila i d’Abadal, cofundador del Sindicat de Metges i d’Unió Democràtica de Catalunya, no va fer-lo immune als mals que havia de patir. Vençut per les limitacions de l’espai, tancarà portes el 1995. I tretze anys més tard, el 2008, una infecció de tèrmits precipitarà el trasllat de les col·leccions. Des d’aleshores és un “museu ubicat en molts llocs, un museu politòpic”, explica l’historiador Alfons Zarzoso, el conservador.Gestionat per una fundació impulsada pel Col·legi de Metges de Barcelona, el Museu d’Història de la Medicina no ha trobat fins avui una nova seu; una seu tradicional, vull dir, amb les dimensions i l’equipament necessaris per conservar i exhibir les col·leccions. Però existeix. I, de forma potser més modesta del que es voldria, desenvolupa totes les funcions pròpies d’un museu, començant, és clar, per la conservació del seu patrimoni, ara perfectament descrit en un catàleg informatitzat.Un patrimoni, val la pena dir-ho, que s’ha anat acumulant amb donacions efectuades per institucions mèdiques i particulars; mai no s’ha comprat cap objecte. La part més vistosa d’aquest fons patrimonial és la col·lecció d’objectes –més de 10.000– relacionats amb la pràctica mèdica a Catalunya des de finals del segle XVIII fins a les darreries del segle XX. Hi ha gairebé de tot: estris per a l’exploració i l’estudi del cos humà, instruments de sala d’operacions, aparells de laboratori… La col·lecció es guarda en els magatzems del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat en el Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, un dels principals exponents de l’arquitectura industrial modernista a Catalunya. La col·laboració entre ambdós museus també ha permès muntar, en aquest singular i vast edifici, una exposició permanent sobre el cos humà. Aquí, doncs, el Museu d’Història de la Medicina hi té un dels seus llocs principals.Un altre d’aquests llocs s’ubica a Terrassa. Un pis modest aixopluga les altres possessions del museu. Potser les més valuoses, des del meu punt de vista. Aquí es guarda la petjada professional, el fons històric de destacades personalitats de la medicina a Catalunya. Per exemple, el de Jaume Ferran i Clua (1851-1929), metge, bacteriòleg, pintor i fotògraf, estudiós del còlera i d’altres malalties infeccioses. O el de Miquel Àngel Fargas i Roca (1858-1916), un dels introductors de la cirurgia ginecològica. Hi ha, també, una hemeroteca de revistes mèdiques editades a Catalunya abans del 1940, amb més de 150 capçaleres; una biblioteca que depassa els 400 volums editats abans del 1900, i una fototeca. Tot a l’abast dels investigadors. El Museu d’Història de la Medicina també té seu a Barcelona, al Col·legi de Metges, on fa una exposició anual. I a finals de l’any vinent en tindrà igualment a Sant Feliu de Guíxols, on prepara una mostra permanent que s’ubicarà a la quarta planta del Museu d’Història de la Ciutat, un espai dedicat a la medicina i la salut en el món rural. No és previsible que la gran casa que no s’ha trobat en els darrers anys es trobi ara, quan l’economia de les institucions i les empreses està sota mínims. Però els rectors del museu no desesperen: tenen la convicció que la idea de donar-li visibilitat des d’algun dels pavellons restaurats de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau es farà realitat.