Un concert de música mística i medieval que servia per iniciar el cicle Música i Mística al segle XXI que actualment es porta a terme a la Parròquia del Monestir, que diumenge estava ben curull per a l´ocasió, amb una vetllada que va començar la Coral Cypsella interpretant el ja clàssic del repertori Signore delle cime, amb Pedro Burruezo com un membre més de cor, actuant acapella.  Acte seguit van fer acte de presència els músics de la Bohemia Camerata, que acompanyen Burruezo en la gira de l’obra Misticissimus, que és la que van estrenar diumenge.  Tots ells amb indumentària fosca, contrastant amb la blancor de les robes de la coral. Feien patxoca els de la Cypsella, tan blancs.
Només començar, Burruezo, mentre presentava el primer tema de la nit, va agraïr a la Coral Cypsella l’esforç realitzat per poder completar aquest ensamblatge musical, que va començar amb Tribulationibus, una cançó apocalíptica del segle XI basada en una profecia de Sant Malaquies.  La següent interpretació fou Itimad, traduïda al castellà com a Cercanía, un cant cristià antic que fou interpretat  amb la participació del ganxó Miguel Donaire a la percussió , integrat com un membre més de la Bohemia Camerata per a la resta del concert.  La formació es va endinsar al judaisme gràcies a El call de Girona, versió lliure de Burruezo del Haba Naguila, en el qual la coral va passar de cantar a picar de mans per moments, i amb el líder de la banda començant a suar de valent per la xafogor, per moments insuportable, que feia a l’interior de l’Església del  Monestir.  Mens sine Desiderium, cant cristià del segle XV,  fou el següent tema, en el qual Donaire va descansar. Les cantigues d’Alfonso X El Sabio, rebatejades com a Meravellosos en català va ser la darrera cançó de l’actuació conjunta amb la Coral Cypsella.
Burruezo, amb els cabells xops i hidratant-se amb glops d’aigua,  va començar la segona part del concert amb el cant àrab de l’Alhambra Tassawuf, per donar pas a la Dama d’Aragó, cantada per la violinista Maia Kaanan amb Burruezo a la pandereta i tota la parròquia repicant de mans. Després seguiren l’homenatge a Fayroz, libanesa,  i, amb Burruezo extenuat de la calor i els esforços instrumentals, va continuar amb Al Haqq, un cant a la veritat arribat de l’època d’Al Andalus i, per acabar, la rumba Carmela en què Burruezo es va deixar anar i va cantar una estona dret i sense micro. Per cloure el concert, un dels temes de l’àlbum Misticissimus, Hesiquia, amb el conjunt al complert i la Cypsella tornant-hi des de darrere amb aquest tema que arribà als cors del públic.
Com a bisos, la sefardita Aman Aman i una especial versió d´El cant dels Ocells de Pau Casals van cloure un concert únic, apte per a qualsevol amant de la música que vulgui saber els orígens del sons místics i espirituals de les antigues comunitats religioses.  Molt recomanable i fet a casa.