L’elevador envaeix la zona verda i l’empresa constructora, propietat de la família de l’exblaugrana Xavi Hernández, es podria veure obligada a restaurar el terreny.

El xalet que s’està construint la immobiliària del futbolista exblaugrana Xavi Hernánez a la platja de Sa Conca, al municipi de Platja d’Aro (Girona) ha topat amb una forta oposició de veïns i ecologistes. Les obres han afectat un talús d’aquesta cala de s’Agaró, en rebaixar part de la paret de roca per instal·lar un ascensor directe entre la casa i l’esplanada d’accés a la platja.
Diversos habitants de la zona van alertar aquest febrer a l’Ajuntament que les obres d’una parcel·la particular havien envaït la zona pública de la platja, catalogada com a zona verda, i estava destruint part de la roca. Es tracta de la construcció d’un xalet a l’avinguda de les Platges, just a sobre del talús natural del pàrquing de Sa Conca.
El promotor de l’obra és la immobiliària Galileu 136 SL, que segons documenten múltiples portals web empresarials i consta al BOE pertanyeria a la família Hernandez Creus, fundada inicialment amb seu social a Terrassa i que pren com a nom l’adreça del domicili d’infància del jugador. Malgrat els reiterats intents de La Vanguardia no estat possible contactar amb l’empresa a través de cap dels telèfons corporatius.

Les obres del xalet van començar a finals del 2015 i, malgrat que inicialment s’anava a connectar amb la platja amb una espècie de funicular, al final es va aprovar la instal·lació d’un ascensor. No obstant això, les obres per instal·lar aixecar les crítiques de diversos particulars i del Grup de Natura Sterna, que van presentar les seves queixes i descobriments al consistori gironí.
L’Ajuntament va enviar tècnics a inspeccionar l’obra i, després de comprovar que, en efecte, s’havia traspassat el perímetre del permís d’obres i s’estava modificant el terreny públic, va decretar la “suspensió immediata” de les perforacions.
Jaume Ramot, el president del Grup de Natura Sterna, ha explicat a La Vanguardia que van rebre l’avís d’uns residents de S’Agaró i ho van comunicar a l’Ajuntament. El consistori va contestar llavors que el túnel de l’ascensor s’havia aprovat, però igualment es va comprovar l’estat de les obres. Quan van veure que s’estava perforant fora del perímetre permès, van ordenar que s’aturés. “Els particulars tenen tot el dret a accedir a la zona verda, el problema és que estaven excavant i això és una modificació del terreny”, explica Ramot.
Per la seva banda, el regidor d’urbanisme de Platja d’Aro, Josep Maria Solé, ha explicat que aquesta zona de la costa pot provocar certes confusions pel que fa als perímetres d’obra “perquè algunes parcel·les arriben fins a peu de pàrquing, mentre que altres estan més amunt”. En el cas de la parcel·la afectada, el perímetre acaba a mig talús, amb un tros de pendent en zona pública abans d’arribar a la platja.
Expedient per a la restauració de la roca

El promotor, segons relata el regidor, va parar les obres de l’ascensor immediatament i només ha prosseguit amb la construcció del xalet dins el perímetre establert. A més ha expressat a l’Ajuntament la seva voluntat d’arribar a un acord per disposar d’una altra forma d’accés directe a la platja que sigui conforme al planejament urbanístic. Solé ha assenyalat a La Vanguardia que “poden fer el que vulguin, sempre que respectin el pendent”. Una de les opcions que s’han estudiat ha estat compartir l’accés ja existent a la finca confrontant, però segons l’edil encara no s’ha decidit.
D’altra banda, l’Ajuntament també va obrir un expedient de protecció de la realitat urbanística, per determinar si la constructora de restaurar la roca danyada. En concret s’exigeix ​​la restauració de la realitat física alterada -el terreny perforar – a Galileu 136 SL. L’expedient segueix obert i ha rebut al·legacions tant de l’empresa promotora com del director d’obra. Solé espera que en els pròxims dies ja es pugui disposar de la resolució municipal.
“Els particulars tenen tot el dret a accedir a zona verda, el problema és que estaven excavant”
JAUME RAMOT
president Grup de Natura Sterna