El corredor de Platja d’Aro Jordi Gamito es va proclamar ahir campió de l’Everest Trail Race i va aconseguir una gesta inèdita en el món de les curses de muntanya en ser el primer occidental a guanyar una prova que es disputa en sis etapes a l’Himàlaia i que, fins ara, no havia guanyat cap atleta occidental. Gamito va necessitar 21 hores i 43 minuts per completar les sis etapes i els més de 30.000 metres de desnivell total d’una Everest Trail Race que, després d’haver estat guanyada sempre per corredors locals, va acabar ahir amb el gironí pujant l’esgraó més alt d’un podi que varen completar el madrileny Sergio Arias i el també català Joan Soler, que, amb la seva victòria d’ahir en la darrera jornada, va assegurar-se la tercera posició final. L’etapa, amb final a Lukla, constava de 30 quilòmetres amb 5.243 metres de desnivell acumulat. Conscient que tenia la victòria a tocar, Gamito va entrar en l’onzena posició acompanyat de la seva companya d’equip al «The Elements» Manu Vilaseca.

En categoria femenina, Purnimaya Rai va mantenir l’honor nepalí amb la victòria en un prova, l’Everest Trail Race, que destaca per l’alçada en què es corre perquè les diferents etapes van passant per les faldes dels grans vuit mil de l’Himàlaia: Everest, Lohtse, Ama Dablam, Tamserku, Kangtega, Tawoche… La guanyadora femenina hauria acabat en la setena posició entre els nois.

La gesta de Jordi Gamito ha pogut completar aquesta edició el que no va poder Luis Alberto Alonso l’any passat: trencar el mur que suposava que cap atleta occidental hagués guanyat l’Everest Trail Race. La victòria a l’Himàlaia ha completat un gran any per a Jordi Gamito que, a l’estiu, ja va fer-se un lloc entre els noms més destacats amb el seu tercer lloc a l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), 170 quilòmetres que va completar amb poc menys de 22 hores.

Gamito és paleta i treballa com a autònom per a diferents constructors de la zona de Camprodon, on l’esportista de Platja d’Aro viu des de l’any passat, combinant la feina amb dures sessions d’entrenaments. «No m’agrada córrer per asfalt, ni en pla…», explicava Gamito en una entrevista a aquest diari després de tornar de l’UTMB, que, per preparar bé la mítica prova del Mont Blanc, va recórrer als estalvis per agafar-se dos mesos de vacances per entrenar-se (algunes setmanes va arribar a fer 185 quilòmetres i «bestieses» com 11.000 metres de desnivell), però, sobretot, per poder descansar i recuperar molt millor que quan la meitat del dia s’entrena i l’altra treballa a l’obra.