L’actuació, en principi amb èxit, que va realitzar la policia local de Platja d’Aro el 26 de juny del 2018 per reduir un ciutadà, un corpulent jugador de rugbi, que es mostrava violent, porta cua judicial. Contra els agents, no contra el ciutadà que els va desobeir quan li demanaven que tragués el cotxe d’un pas de vianants i que se’ls va abraonar. Mentre interrogava el detingut, Jacques Oliver, per atemptat, la jutgessa de Sant Feliu va aturar la declaració i va obrir diligències contra els policies per tortures, lesions i revelació de secrets, per haver gravat l’actuació, cosa que fixa el reglament d’ús de la Taser. Després de més d’un any d’investigació, al jutjat de Sant Feliu de Guíxols, una jutgessa diferent ha dictat el sobreseïment de la causa, però l’afectat, que no va ser qui va denunciar les tortures, tot i que després va comparèixer com a acusació, ha presentat recurs i la causa judicial continua viva.
La història comença el 26 de juny del 2018 quan un veterà agent municipal que ja albirava la jubilació va detectar un vehicle amb el seu conductor a dins que feia nosa en un pas de vianants. El municipal va requerir al conductor que retirés el cotxe però l’ocupant no li va fer cap mena de cas i es va començar a mostrar violent i cridava. El policia va optar per demanar suport i aviat van arribar a l’escena del conflicte 8 policies més. Un dels policies arribats de nou va exigir al conductor la documentació diversos cops. Ell s’hi va negar rotundament i, segons la versió policial, es va anar posant violent fins que els policies van decidir treure’l del cotxe per la força, i com que l’agressivitat de l’altre anava augmentant, finalment, l’agent que duia la pistola elèctrica, després de cridar diversos cops “Taser, Taser”, la va disparar. Va ser a les 14.37, tal com es va documentar l’actuació, que va ser enregistrada per un agent que duia la càmera. Jacques Olivier va resultar amb ferides per les fiblades dels cables elèctrics i erosions per la caiguda a terra, però fins i tot després de la caiguda es va resistir a ser detingut. Per tot plegat se li va atribuir desobediència, resistència i atemptat a l’autoritat.
Quan el detingut va arribar al jutjat es van canviar les tornes. La jutgessa va aturar la declaració del detingut (la causa contra ell va quedar arxivada) i va encausar els policies que havien participat en la detenció amb la pistola elèctrica per delictes de tortures, lesions i revelació de secrets.
No hi ha tortures si no es vol arrencar una confessió
L’actual jutgessa del jutjat 3 de Sant Feliu de Guíxols ha arxivat les diligències contra els policies que va obrir el juny de l’any passat la jutgessa substituta. La interlocutòria de sobreseïment destaca que l’única possible infracció que s’ha detectat en l’actuació policial, segons un informe de la comissió d’Interior del Parlament per l’ús de les Taser, seria que l’agent que la va disparar no era el cap de torn. Infracció que tampoc seria penada i remarca la interlocutòria el policia tenia la titulació i la formació adient per manejar la pistola elèctrica i es regia pel reglament intern de la policia local de Platja d’Aro, que té un registre de qui la controla i qui la utilitza. També destaca que el destinatari de la fiblada elèctrica, un home esportista i de constitució forta, no estava dins de les persones de risc. La jutgessa rebutja rotundament el delicte de tortures argumentant que aquest tipus penal no es pot aplicar en aquest cas perquè la finalitat no era arrencar-li cap tipus de confessió ni martiritzar-lo per algun tipus de discriminació. La jutgessa tampoc veu que els policies lesionessin l’home i remarca que a part de les punxades del contacte amb el cable, les contusions van ser a causa de la caiguda a terra pel seu propi pes. El delicte de revelació de secrets tampoc prospera per la incongruència de la situació, ja que el reglament d’ús de les pistoles Taser obliga els agents a enregistrar l’actuació. A més, en aquest cas l’enregistrament va ser defectuós perquè la càmera enfocava el cel i l’hostilitat de l’afectat va quedar demostrada pel so i no pas per la imatge.
El cas, però, no es tanca amb l’arxivament dictat perquè el lletrat de l’afectat ha presentat recurs. El litigi continua.