El triatló de Sant Feliu celebra demà la 28a edició. És una prova de referència en el calendari català des de la seva estrena, com recorda el vicepresident de la Federació Catalana de Triatló, Àngel Viñeta (Sant Joan de les Abadesses, 1957).

Sant Feliu és ineludible, segur que l’ha fet algun cop…
Sí, és clar, el segment de ciclisme és espectacular, amb aquest recorregut d’anada i tornada per la carretera de la costa…
Sempre ha estat així, suposo.
Jo el recordo sempre igual, sí. Ha anat canviant el de la cursa peu, que són 5 km i tampoc es poden fer gaires invents: són 2,5 km d’anada i 2,5 de tornada. I tampoc pots fer filigranes.
20 km sembla fàcil, però el desnivell que té, afecta?
És més difícil, però el 80% dels triatletes que s’apunten al triatló de Sant Feliu ho fan per gaudir d’aquest sector de ciclisme. I tallat al trànsit; ara afortunadament hi ha moltes proves en què el recorregut ho és, de tallat. Però és que aquí, a Sant Feliu de Guíxols, des de la primera edició aquella carretera la van tallar i per això tens aquest punt afegit per als triatletes, la seguretat que et dona només haver de pedalar i gaudir del sector de ciclisme. Ho torno a dir: quan Sant Feliu ja tallava la carretera, a les altres proves els costava molt i molt tallar el trànsit. I això l’esportista ho valora molt. Afortunadament l’esport ja ha evolucionat i ara quasi tots els sectors de ciclisme són tallats. Al principi, era impensable.
Però també deuen patir, sortint de l’aigua enfilant-se carretera amunt, no?
Sí que pateixes, és clar, però els triatletes també ho busquen això: una mica d’èpica, de patiment… I llavors, en el recorregut de tornada, en què vas veient els penya-segats, vigilant els revolts i els frens. Perquè és clar, un segment urbà –que també n’hi ha molts, en triatló–, que sigui com un critèrium de ciclisme amb una recta amunt i una avall…, això no agrada. El que agrada és jugar amb la bicicleta, amb els canvis, posar i treure el plat, pujar i baixar, revirar… És ciclisme i el triatleta ho valora.
És una de les proves en què molts triatletes deuen haver fet el debut aquí, també.
Això segur. Per a la gent de la zona, o de Girona, aquest és el seu triatló de referència. Perquè la natació sempre ha estat molt ben delimitada i, com que està molt protegida, tampoc hi sol haver gaire onatge. Això agrada als triatletes. Sobretot als que no venen de la natació. I llavors, el punt fort del ciclisme i la cursa a peu, que són 5 km a la zona del port i algun carrer, que fan que sigui un triatló fantàstic.