El Vilartagues va aconseguir el passat dissabte assegurar-se el segon lloc a la classificació al grup 16 de Tercera Catalana, que dona accés a la promoció per ascendir de categoria. I és que aquest cap de setmana tot li ha anat rodó a l’equip entrenat per Jose Cabrera. Visitaven un dels camps més complicats de la categoria, el del Ca La Guidó, amb un terreny de joc amb dimensions molt reduïdes, un públic dels que condicionen i un equip que es jugava les últimes aspiracions a pujar. Però el Vilartagues no hi va estar sol. Els mateixos jugadors, juntament amb el club, van organitzar un autocar per a facilitar el desplaçament dels seus seguidors. Van aconseguir que més d’un centenar de persones, entre autocar i cotxes particulars, acompanyessin l’equip en un moment històric pel club.  Aquest va ser el primer gol del Vilartagues. Amb un ambient festiu, del de les grans tardes de futbol, l’afició del

Vilartagues es va apoderar del barri blanenc. Res no podia sortir malament, però és que finalment tot va sortir perfecte. L’equip de Jose Cabrera viatjava amb un únic objectiu: aconseguir una victòria que li permetés jugar-se la classificació a l’últim partit, a casa, contra La Batllòria, un altre dels candidats a la segona plaça. I amb un Tordera a l’aguait que algú punxés per posar-se segon.

Però no caldrà. Perquè el Vilartagues va fer els deures, però la resta de candidats no.

El Vilartagues va sortir sobre la gespa de Ca La Guidó conscient que si volia guanyar hauria de saber patir, i va patir, i molt. I això que les coses es van posar de cares pels ganxons, que es vanavançar aviat amb un gol de Pau Puig, després d’una bona triangulació amb Gabaldón. Amb el 0 a 1 es va arribar al descans, després d’una primera part sense un dominador clar, amb nervis als dos equips, i molt respecte. A l’inici del segon temps, Gabaldón va aprofitar una errada defensiva dels blanencs per posar més distància al marcador. Només dos minuts després, però, els locals van retallar distàncies aprofitant la manca d’atenció dels visitants en un llançament de falta. A partir d’aquest moment, el Ca La Guidó va atacar amb pilotes penjades a l’àrea defensada per Alexis una i altra vegada. El Vilartagues es va defensar com va poder, treient aigua perquè el vaixell no s’enfonsés. Mentre el cronòmetre volava pels locals, es feia etern pel Vilartagues, que veia que cada vegada ho tenia més a prop. Va disposar d’algun contraatac per tancar definitivament el partit, però

els blanencs no es van rendir i ho van intentar fins al final. Amb el xiulet final va esclatar l’eufòria, i l’afició del Vilartagues va saltar sobre la gespa del camp per celebrar la victòria amb els seus jugadors. Sense cap mena de dubte, van ser el jugador número 12.

Només una carambola de resultats li permetia ser matemàticament segon aquesta mateixa jornada, però ningú hi creia, era poc probable. Però va passar, van posar la cirereta del pastís. La Batllòria va perdre contra tot pronòstic, a casa, contra el filial del Cassà, que s’hi jugava el descens. I el Tordera, l’equip que més a prop tenia el Vilartagues, va caure estrepitosament contra el Malgrat, equip que no s’hi jugava res més que el prestigi de guanyar el derbi. Ja estava fet, i l’equip ho va celebrar a l’autocar tornant cap a Sant Feliu, i amb un sopar que va ser tota una festa per acabar un dissabte dels que passaran a la història del club.

A falta d’un partit per acabar la lliga, ara només toca esperar qui serà el rival dels de Jose Cabrera, Bisbalenc o Santa Pau. Un dels dos ascendirà automàticament, i l’altre es jugarà l’ascens, a doble partit, amb un Vilartagues que hi té molt a guanyar i poc a perdre, doncs per ells ja és un premi arribar on han arribat.