Segons Informa El Punt Avui El 2011, després de tancar el mandat com a alcalde, Motas i TSF van fer un resultat històric que ara volen millorar.
Quin balanç fa del mandat que s’acaba?
No pot ser bo, perquè va començar amb un pacte per afavorir interessos personals i el resultat es pot veure en la total renovació del PSC i les dificultats de CiU per fer la llista. S’han fet coses bé, sobretot al monestir, on no entenem per què no repeteix el regidor Pau Casals, i algun avenç tímid en serveis socials. Però s’han comès errors flagrants en comerç, turisme i promoció econòmica o la gestió del litoral, on les platges sense fum o per a gossos han acabat quedant en no res.
I com afronten la campanya?
Amb una mica de vertigen. Crec que la política de voler-nos aïllar a l’oposició ens ha fet enfortir i mostrar-nos com a alternativa de govern. Però s’ha acabat l’hora de criticar. Sí que hem fet una oposició dura, però documentada: els 190.000 euros en contractes al gestor turístic no ens els inventem. I ens han amenaçat amb demandes, però no n’han presentat cap.
Nou llistes… Molta competència?
És bo que hi hagi moltes opcions, tot i que no entenc per què CiU i MES no es presenten junts, perquè han demostrat que tenen un programa compartit de retallades i favors. Hi ha nou llistes, però també vot útil i la gent sap quina és l’alternativa al govern actual.
I què proposen?
Sant Feliu de Guíxols ha de concretar les seves potencialitats. Fa anys que se’n parla molt, però sense resultats. Portem una llista capacitada per reflotar l’economia, i no només basada en el turisme, que és molt important. Però hem de facilitar la creació d’empreses, afavorir l’emprenedoria i guanyar teixit industrial, en comptes de perdre’n. Encara hi ha indústries que se’n van perquè no troben naus amb prou espai. Hem d’acabar de desenvolupar la zona industrial perquè el POUM preveu possibilitats.
Hi ha promotors interessats?
L’Ajuntament ha de ser part activa i fins i tot es podrien fer naus de promoció pública. No podem esperar asseguts que vinguin diners de fora.
Calen més equipaments?
Hem presentat el projecte per reformar l’asil Surís, que alguns diuen que és irrealitzable però nosaltres ens el creiem perquè cal que deixi d’haver-hi gent gran de primera i de segona. També proposem construir un espai polivalent per a reunions d’entitats, amb una nova nau que es podria construir al costat del pavelló Carles Nadal.
Fins ara el pàrquing projectat al passeig ha centrat bona part de la precampanya. Quina és la seva proposta?
Cal més aparcament, però n’havíem de parlar precisament ara? Si el govern hi hagués cregut, ja podria estar fet. Però és que ens fem altres preguntes: 12 regidors han de decidir per tota la ciutat? Tots 21? O millor tota la ciutadania? Cal presentar totes les solucions possibles, no pas una de sola. I triar la que sigui millor amb participació de tothom.
Del Museu Thyssen ja no se’n parla gaire…
La ciutat té un projecte oblidat en un calaix des de fa quatre anys i apostem per recuperar-lo i continuar lluitant. No ens podem conformar només amb exposicions anuals; hem de ser més ambiciosos.
Però calen els diners del llegat dels Anlló.
Caldria començar a repartir algunes quantitats entre les entitats locals. Majoritàriament per a l’asil, ja que és una de les fonts de finançament prevista per fer la reforma. Si no, tots els diners que es van
liquidant se’n van a pagar impostos.
Si han de pactar després del 24-M per formar govern, tenen algun acord avançat?
Primer toca guanyar les eleccions. I si és així estarem oberts a parlar amb tothom, però que ningú esperi pactes estranys.
El ‘martell’ dels Albó
La carrera política de Carles Motas es va accelerar el 2010, després que el grup de TSF va trencar el govern amb el PSC, ERC i ICV i es va erigir, amb la renúncia de l’històric Joaquim Valls, en nou líder i alcalde amb un pacte amb la CiU de Miquel Lobato i el suport extern de Pere Luque. L’alcaldia va fer créixer el 2011 els suports a la formació guixolenca, que va ser segona força. Però
el nou cap de llista de CiU, Joan Alfons Albó, els va descartar dels pactes i va formar govern amb el PSC de Pere Albó. TSF no els ho ha perdonat i ha plantejat una oposició dura, que ara esperen que doni fruit.