Segons Informa El Punt Avui El frec a frec tradicional entre CiU i el PSC en els darrers comicis locals a Castell-Platja d’Aro es va decantar a favor de la llista de Joan Giraut el maig del 2011. El ple va guanyar, aleshores, dos regidors per l’increment del cens municipal. I el resultat de CiU, combinat amb la davallada del PSC –per la conjuntura nacional i, potser, per l’efecte de la moció de censura que havia dut Dolors Padilla a l’alcaldia– va afavorir que la federació ampliés l’avantatge respecte als socialistes a dos regidors (de 8 a 6, respecte a l’empat a 5 del 2007) i sumés majoria absoluta gràcies al pacte amb el PP.

A diferència del mandat anterior, quan l’anterior portaveu popular, Antonio Cano, va ser l’edil clau per precipitar la moció de censura contra Giraut, el popular Peter Kosidlo ha estat un aliat fidel per a la federació. Amb un protagonisme més aviat nul en els plens, ha dut l’àrea de Seguretat Ciutadana i ha garantit un govern plàcid al grup de CiU. Giraut, enfortit després de recuperar l’alcaldia, eixamplar la distància respecte a la segona força i assolir la presidència de la Diputació, torna a encapçalar una llista amb un sol canvi entre els vuit primers: David Prohias no repeteix per motius professionals i el substitueix Lluís Pujol. Giraut ha justificat la seva continuïtat al·ludint a la voluntat d’enllestir projectes pendents com el Palau de Congressos i l’arribada del passeig marítim fins al Port d’Aro.

El PSC ha aprofitat els quatre anys a l’oposició per planificar una estratègia de renovació i rejoveniment. El grup no ha patit els efectes de la crisi de militància pel procés nacional, a banda de la renúncia de Josep Maria Bas, que va fonamentar en l’escassa consideració del govern local envers l’oposició i va permetre, de retruc, l’entrada del nou cap de llista, Maurici Jiménez, que ha tingut dos anys per foguejar-se en el ple i donar-se a conèixer al municipi. Jiménez, nascut el 1980, suposa un relleu generacional respecte a Dolors Padilla, que ha acabat el mandat després de cedir-li el rol de portaveu. Amb una altra jove, Mònica Ríos, aposten per redefinir el model de municipi i consultar les grans decisions a la ciutadania.

El 2011, els perseguidors de CiU i el PSC van quedar empatats a un regidor. ICV, el PP i ERC afronten la campanya amb ànim de créixer i amb els mateixos alcaldables. Els ecosocialistes hi tornen amb Pedro Torres i una novetat en el número 2, la jove Marta Caballero. Pels republicans, repeteix Estel Rodríguez, que el 2011 va retenir l’acta en benefici d’ERC –l’exportaveu David Puig s’havia passat a SI– i ara, sense competència pel bàndol independentista, confia a créixer a costa d’electors socialistes i convergents. Kosidlo, en canvi, intentarà rendibilitzar la seva aportació al govern per retenir el vot popular, tot i haver jugat un paper molt discret en els plens durant tot el mandat.

El cap dels populars va obtenir un bon resultat el 2011, quan va guanyar clarament la partida a una llista d’UPyD. Però la incògnita és la irrupció de la nova candidatura de Ciutadans (C’s), amb José Luis Villa com a líder. El partit de Rivera ja es va presentar el 2007 a la població i només va rebre 56 vots, però ara confien en el bon moment de la marca a escala estatal i, si obtenen representació, podrien alterar l’escenari dels pactes postelectorals.

A banda de CiU, els socialistes es presenten com l’alternativa de govern, però aquest fet també dependrà de l’evolució del seu suport electoral. El 2011, en un moment de recessió, van notar més fuga de vots per la moció de censura que per la conjuntura nacional. I ara Jiménez se la juga, conscient que dependrà d’aliances i que els aliats també han de sumar. Torres i Rodríguez es mostren molt crítics amb Giraut, sobretot pel fet que acumula 22 anys al càrrec. Però, tot i que que l’alcaldable republicana advoca per un canvi de model, anuncia que vol governar i no descarta cap possibilitat. Pel que fa a Giraut, si sumés amb el PP ho tindria fàcil per revalidar un acord local de governabilitat, sempre que el procés nacional no ho impedeixi. I tenint en compte que li restaria el recurs d’entendre’s també amb Esquerra.